Fitxa de la carta

Caríssim Pº y s[enyo]r: responent a la tua, te diré que jo no executaré lo marxar a Corominas ni lo negosi me dius ab tanta presipitació y que per veurer-nos per assò non fariam res fins a dimars vinent y que en cer ex temps nos veurem y ce farà lo que cia més asertat y estiga bé per tot y en cer ex temps, com dic, procuraré al veure’m ab tu, pues ans no me determinaré, pues al temps te dic espero una resposta y fins la tinga no mouré cosa. Vex lo que me dius en cas jo vaja, vols po [sic] vinga per a_conpenyar-me en assò te die que per ara tot me està bé, però ja·u sabia assò cerà determinat allà y pot cer que mia cia diferent. Per abreviar y no cansar-te, pues és altre hora de nit, te dich no me explicaré fins lo temps te dic y antonces jo me veuré ab tu y no tens que solicitar-me més per assò, pues te asseguro no puch ni mouré cosa fins al temps te dich, que no puch antes respondre’t ab tota claredat com desitjo y executaré.

Me apar pots estar satisfet de ma fina lley y, axís, te dich te estimaré no me atropelles ni te atropelles, pues al temps te dich me veuré ab tu y ans no puch fer ni’t respondré cosa, pues te asseguro lo damés és en va, pues ci era cosa de ton interés o conveniència o cervey ho atropellaria tot, però en cosas mias y estas no ci pot a la positura present fer més y en cer ex temps ce executarà com dic lo que discorrarem cia més convenient y podias estar cert no auria marxat a montanya, que primer no me fos vist y abocat ab tu lo que executaré al temps te dich. Jo crech, cegons me diuen, als últims de·[e]sta cemana de Corominas vindran y avisaré. Saludo a Po cordialment y quedo com cempre tot teu de cor ab lo més íntim de tua fina lley, suplicant al S[enyo]r te conserve los a[ny]s li suplico. De·[e]sta tua y Estanyol, 1 maix 1742.

Tuus ex toto corde tuus

De Burguès y de Prats

Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps y de Prats, a[rdia]ca