Fitxa de la carta

Pº Caríssim: post salutem, després de celabrar la perfeta salut de Pº, al que saludo cordialment, jo no estich perfetament fi del vantre, però molt millor, gràcias al S[enyo]r. Vist lo contengut de la carta vex tanpoch no m’as conprès, que no presumo dir so estat fatal ab tu en tot, pues diria mal y mol mal, quant de tu tinch exprimentat tantas finesas y los majors me podias fer y no puch pagar-te lo molt te dec. Q[u]e cregas ho ce regonèxer com la expriència acreditará, a lo que ma inutualitat valga en cosas de ton major agrado. Lo que vull dir és que so estat fatal en in·tot acerca lo negoci volem posar en pràctica, pues no es conceptuat de fondo lo que t’e dat a conpendrer, ja ab sons medis me he valgut per fer-te conpendrer com ab algunas insinuacions jo matex te he dadas. Ci sols has conceptuat lo que los altres t’an fet conpendrer y mogut de ton bon zel y de la borbolla de aver-lo sabut proposar y conceptuat lo que me dius, però te prego pèsias una part y altre y conexaràs ab viu desengany lo fi, de una part y altre. Ja ab la passada te dic que són tantas las voltas que tinch vist sas ideas que·[é]s presís anar molt percausionat per no caurer, pues sas intensions dias ha las tinch conpresas y los fins tanbé. Y Responent en quant al demés te diré que·[é]s precís las 1.200 ll[iures] com te tinch escrit, que ab estos ce ajustava per ara 104, que al no cer axí no és fer res y al tenir jo lo necesari per mi, com te tinch escrit, y ce posarà en pràctica lo demés, que per so te he ofert al fer-te un paper com y de quina manera me aparexia practicar-o a fi de que los dos concordasem a lo que·[e]s deu fer. Tanbé dec dir-te, perquè cregas te vull perlar clar, que lo paper volgueres firmacem los dos, de lo que jo me reservava, que est a mi entre los dos me fa poch, però no convé ex paper, perquè porias tu faltar ans que jo y dir-me ab ell que jo me so acomodat de lo que me raservo ab dit paper y que lo que ce avia assenyalat per còngruo de Po tanbé tenia de cervir per quitar y que per esto Ciso avia firmat lo censal, lo que no vull cinó que assò quede molt a ma llibertat y clar, que en ningún temps me poguesen buscar ruido, com y tanbé ci jo tenia un infortuni o ocasió precisa me tingués de cenyir forsós en axò, per so te parlo clar, que no vull res me pugan forsar, cinó tot mol líbero y voluntari y vull un poc de corda per lo respecte cem deu dur. Te dic no atmírias me vulga precaucionar tant pues la expriencia me fa fer tot axò y encara temo me assegure prou, pues la expriencia tinch del que ce ha obrat y ideat tantas voltas me precisa a axò, cen-me precís per no cadar al carrer. Vex et canso molt ab mas pasadas cartas, que ho cento y que no fas cinó molestar-te, que no és cinó dar-te causa, ció que lo meu gust casia poder-te dar gust en tot, però en assò no puch fer més y me sap malícim en tot no poder seguir ton dictàmen cens rèplica, q[u]e ceria per mi lo major gust. Tu te pots cervir mortificar-te en responre’m sobre lo que te escrich, que en tot crech ab esta me explico y conpendràs mon fi y ci conprens per últim ce t’o penexas 1.200 ll[iures] formaré lo paper com te dic y te’l remetré luego, a veurer ci te apar bé, pues ja te he escrit entre los dos practicariam del millor modo aparegués més convenient y a·propòsit. Tu me dius has avisat per 3 cavalcaduras. Suposo estas las aveu de manester per vosaltres. Jo en cas cadem assolats beuré de buscar las 2 he manester per mi.

Amigo carísim, te parlo ab esca y la possada ab tota llisura y claredat y te dic la cosa com és y cento ingenuament, quedant de fi cor, teu com cempre, com suplicant al S[enyo]r te g[uar]de los m[olt]s a[ny]s li suplicu, 1 juliol 1742,

Tuus cenper tuus

De Burguès y Prats

Caríssim Pº