Fitxa de la carta

Caríssim Pº y s[enyo]r: dos tuas són las que tinch rebudas, la una per lo correu pasat y la altre me ha entregat lo s[enyo]r rector est correu y, després de aver selebrat las felises notícias de ta bona salut, la que suplico al S[enyo]r te conserve m[olt]s a[ny]s com te desitjo y li suplico, te dic que en quant a la primera, ja tenia respost com beuràs ab la inclusa q[u]e te remeto ajunta; en quant a la que m’a entregat lo s[enyo]r rector te dich en primer lloch que vius molt enganyat en que Llafrenca y los de Vich tingan la satisfasió a no cer de quatra ho cinch dias a esta part, pues ce no és per aver-m’o ells matexos solicitat; en quant al demés te dic que com lo paper ce remetí de Estanyol, ce cia veriat, pues me apar era lo que veuràs ab lo paper atjunt, lo que no puch assegurar per no tenir assí la nota, y en ell falta la satisfació de Carracó, Xavier y Marimon, juntament las 40 ll[iures] del de Ayguaviva y lo que jo vòlia per mi, que te deya avian de cer 1.200 ll[iures], ab lo que ta presa vex no’s pot cunplir en axò, majorment avent pagat a S[an]ta Llúcia y a Ventura y faltant de 700 ll[iures] ce an pres fins las 1.200 ll[iures]. Te escriguí que Ventura y S[an]ta Llúcia ce aurian pogut pagar del que·[e]s hauria sobrat del Enpordà. Per fi tu ho as executat y no tinch res a dir, però es presís ajustar los altres y dir-me a mi lo que ce’m darà est any y per jo pendrer lo que falta, pues ja te escriguí y fet dir que jo lo que demanava fer est any era presís pervestir-me, pues estich cer[t] res y per acudir a alguna cosa y volia quedar ab suma quietut y may he veriat com me dius, pues cenpre he estat y estich ab lo matex, que és que conplin-se lo que diu lo paper ara ce execute com ce ha ideat, pues dias ha tinch pres las midas per lo que·[e]s deu fer y a no verce variat lo paper y estant ab lo matex entre los dos, cenó hi auria agut res a dir com la expriència auria encenyat, però no executan-se axís no puch en ninguna manera fer més y te asseguro y te juro que me té tan molest esta cosa que fora prou no’m coste bastant cobrament de ma salut, que era al desitjar con_plaurer y bex no puch. Tu fes-te’n lo càrrech del que·[e]t dic ab tota realitat y sobre axò reponrràs, pues no desitjo ni vull ronpre’t lo cap y te asseguro no’t parlaré més de·[e]st assumto cinó que no aperexen-te bé pasaré a executar com millor N[ostr]e S[enyo]r me inspirarà a fi de axir-ne com poré, ja que mas insinuacions y justa rahó te aperex no és practicable, pues aven-me sanyit a lo menos me he judicat avia de manester y poder pasar. Vex que ab tot assò no’t puch conplaurer, pues lo que en est perticular més cento, però carísim Pº, ab lo meu no vull cadar al carrer ni vull dexar de tenir lo que he manester y axís tu pots conceptuar esta cosa y, per últim, escriure la última resulació, pues com dic no vull trancar-te més lo cap en est perticular, pues era fàcil los dos conpondrer y vex a tu y conprench no te apar bé. Jo no te avia dit a Vich a qui ce avian de dar los diners, cinó que ce tenian de manester 100 ll[iures] per assò, oferir-ne a més del que devia per ma satisfació a mostrar-ce los albarans, no obstant axò es lo matex escrius y ab assò pots conciderar ci va de tu a mi com te avia ofert, cinó que hi ha qui mira y ha mirat mos passos per averig[u]ar un tot y en assò te dic que jo anant de mi a tu no [h]y tinc res a dir y que ce acomodarà tot, però que no vull ningú més per mas satisfacions aperexen-se bé lo que·[e]t tinch ofert del paper y de nou te oferés, pues no veriant estich ab lo matex que cenpre y axís tu avisaras per la última resulació ben clar y quédame tot teu, com cenpre, ab los desitxs que cenpre de tenir las majors ocasions de conplaure’t, pues es ben cert que per mi serà lo major gust. Suplico al Altísim te concerve y g[uar]de. De·[e]sta de Corominas, 9 8bre 1742.

Tuus cenper

De Burguès y de Prats

Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Camps, a[rdia]ca