Fitxa de la carta

Caríssim Pº y s[enyo]r: després de aver celebrat las notícias de ta salut y de Pº, al que saludo cordialment, sacrificaré la mia cenpre a ton major cervey. Pre[ci]sament a la carta te dich que cento molt lo cansar-te tant, pues pots estar cert, com te tinch escrit altres voltas, que·[é]s la major pena tinch y que desitjo no cansar-te més y, per so, te dic que, cegons me escrigué Po al Enpordà, no ce avia tret cinc 100 corteras de blat y encara ce’n faltava alguna y que, aven-ce venut est a 2 ll[iures] 16 s[ous] la cortera, fan número de 280 ll[iures], lo que he atmirat molt y vex era molt millor lo negosi de quant estava arrendat, pues ja ce’n treya 280 ll[iures] francas pagat lo catastro y ara vex lo catastro y és de més. Suposo que est any la cullita no ho valgué, pues cé los arrendadors hi han guanyat molt y, la millor cenyal, és que costa bravament lo fer-los desistir y ce’n auria tret alguna cosa més de arrandament ci ce agués volgut arrendar, al que veix no se ha fet per ara bon negoci. Per fi la penció ce deu pagar est any inporta 195 ll[iures] 14 s[ous], salvat error, y la del any vinent, lo que s’a pres fins ara 254 ll[iures] 19 s[ous] de tot, salvat arror, al que assò és lo que conprench fins ara y no crech vaja arrat y ho saps bé férem lo calco de Bou quant no me remeteres lo paper que tinch en mon poder y ara vex tot ser dificultats y que cadas en líquit lo de Vilobrarex y Bascanó per pagar lo que faltaria a pagar y, després, per anar quitant assò era la determinació presa de’n·de principi que tu no ignoras y, sobre esta reflecta te remetí lo paper de Estanyol estant, a fi de que ce pagués lo més necesari est any y ce tragués en los arrandamens y concequativament ce prengués est rento y esta pauta, però com las cosas hajan variat o ce ha mudat de rendo y, axís, te dic que ab la pasada te deya que per pusar en nou de axò era presís lo pendrer lo diner per pagar Carrató conforme ésser en lo paper, a fi de que quedàsen los arendamens en líquit y anar pagant cada any lo més presís y lo que·[é]s pogués y, després, anar quitant y quedant pagat Car[r]etó y l’ome de Ayguaviva, ce pot pendrer esta pauta com de principi ce avia ideat y, ci te apar bé, me pots avisar, pues, com dic, no desitjo ni vull cansar-te més en esta dependència ci no que, com dic, veure com ce haurà de conpondrer, com te tinch escrit, pues te torno a dir és la major pena puch tenir lo cansar-te y, axís, tu per última resulació avisaràs, pues per una cosa ho altre no ci pensarà més y en cas convingas estarem a lo matex ce ha tractat de est any en enllà. Lo anar aquí crech executar-o, pues vull viure ci puch y Déu ho vol y ne nesecito, pues no me vull acabar la vida, pues no és per mi lo estar assí, sinó a pasadas, com te oferí. Mon carísim primo, fes-te lo càrrech que tinch tant y tant premeditadas las cosas y tan desenganyat de tot que·[e]t pots fer lo consepte que al no cer ton respecte aurias vist altres cosas, pues ma etat no permet ni mon caràcte[r] no permet las ideas ce an portat fins vuy y, axís, sobre assò disposaràs lo de gust y avisaràs per última resulació de ta última resulació, pues en quant valga per cervir-te me trobaràs cenpre igual com dech y és ma obligació ab los entasabens me deyas lo blat del Enpordà era venut y pagadas las pencions. La de Fugarull no és pagada estimaré ci done providència que, després de la de Po és la que més apresta. En lo demés me dius jo he de manester est any. Tu disposa y pots remetrer lo que·[é]s puga, pues ab esta y altres me explico lo bastant y, per últim, no’t falta a tu lo discurs y no dexes de conèxer sobre lo que·[e]t tinch referit lo que [h]y ha y, axís, tu desposa, que·[é]s en quant puga desitjo dar-te gust. Y axís espero la última resulació a fi de que no’t dega cansar més sobre esta matèria, esperant de ta fina lley me responrràs quant antes en lo interin, que prego al S[enyo]r te concerve los a[ny]s li suplico, 25 9bre 1742

Tuus ex corde tuus

De Burguès y de Prats

Carísim Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co de Camps y de Prats, ar[dia]ca