Fitxa de la carta

Caríssim Pº y s[enyo]r: rebo ta carta y després de aver celebrat las felices notícias de ta salut, la que lo S[enyo]r te concerve los añs te desitjo, vex lo contengut de la carta y, respone[n]t a ella diré que de principi me posaras ab un paper que ce pendrian 2.000 ll[iures] y jo te diguí que notasem tot lo que·[e]s pagués, q[u]e pren tot lo nesesari. Després ce haniria pagant y quitant y avent fet ceria refleció te remetí lo paper de Estanyol estant de lo que avia discorregut ce devia obrar ara y, després, anar pagant lo demés a son temps y, després quitant y vex ara ce fa gran promontori prenent menos. Per últim te dic que jo may mudo ni he mudat y que cenpre estich ab lo matex t’e dit y tractat y, axís, ci ce obra cegons lo paper no tinch res a dir y ce executarà lo tractat, pues mon amich, vàrias vagadas te he dit, me havia sanyit, a lo menos avia pogut pasar a fi de acomodar las cosas y no [h]y tinch ni puch dir-i més, pues tinch temps ha pres las midas per lo que·[e]s deu fer en lo que me dius q[ue] est any me ceny esta ab una cosa mòdica y que de assò te diria ma intenció. Te dic que jo dexo a ta concideració y tu me pots escriure sobre axò, lo que te’n apar, pues dec atvertir-te que de las 40 ll[iures] me daràs tinch pagat cerca la mitat al sastre de assí per lo que avia traballat a esta casa de jornals, pues per ell matex m’o demana dient li avian dit que jo ho devia pagar. En lo demés te tinch fet conpendrer jo estich cens roba de una ni de altre y no vull estar cens 4 reals per lo que pot co[n]venir y, axís, sobre estas concideracions pots tu fer-te lo càrrech lo que puch pasar est any que en lo esdevinidor no y ha res a dir ab lo que·[e]s tractat y ab lo pacte que las cosas vajan com te tinch cicnificat moltas voltas, sols de tu a mi, perquè altrament cerà tot enbullar-o y assò es certícim y, axís, sobre lo que tu me escriuràs, ci puch pasaré per axò, cinó pendré mas midas dende luego y N[ostr]e S[enyo]r ajudarà a tots com me dius. Estimaré me respongas ab cleredat, pues per executar huna cosa ho altre y no fer més temps com te tinch escrit, que és matar-me lo tenir-te de fer tantas rèplicas, però, amigo, jo no vull ab lo meu cadar al carrer ni dexar de tenir lo nesasari. Tanbé en cas ce quede acorde vull saber las 150 ll[iures] ce me dauran entregar cada any, en quin temps ce entregaran y com cerà per oliar de avui al devant totas rahons. En quant a Carrató, lo paper ja diu lo que es pot més ho menos, però al dia estigan los diners a·punt jo matex los vull entregar y te faré veurer los recibos. Com al corde que no ho cede poriticiper [sic] tenir-o Estanyol, però en cer los diners a punt ho sabré qualsevol dia y te torno a dir y desenganyar que no portant los dos sols est negoci may anirem bé, pues cada un porta sos jocs y, sobre assò y lo referit ab las pasadas avisaràs per última resulació, pues me motiva a fer arribar a Estanyol a fer-te entregar esta a fi de axir-ne de una volta per una cosa ho altre y, axís, estimaré la resposta per lo matex portador, pues ja tinch previngut que encara que cia fer un dia més de temps lo esperat tu disposa de ma voluntat, pues en quant puga me trobaràs cenpre promte per obehir las hordres com dec, en lo interim que suplico al S[enyo]r te concerve y g[uar]de los añs te desitjo, de S[an]t Martí, 30 de 1742

Tuus senper tuus

De Burguès y de Prats

[P.D.]: me descuydava en dir-te que si no me restans sobre los que·[e]s devian satisfer assí de las 100 ll[iures] de las behatas no volgué rebrer carta amoras com és Llafrenca y Adroguer y demés. Ce hará y ha part de satisfetas y altres que faltan y te dic sobre assò y demés que ho pasarà per los dos assoles com te dic no anirem bons ni pasaré per altre cosa, que·[é]s que los dos obram cens altre.

Po y s[enyo]r d[octo]r Fran[cis]co Camps y de Prats, a[rdia]ca