Caríssim
Pº y s[enyo]r: rebo ta carta y després de aver celebrat las felices notícias de ta salut,
la que lo S[enyo]r te concerve los añs te desitjo, vex lo contengut de la carta
y, respone[n]t a ella diré que de principi me posaras ab un paper que ce
pendrian 2.000 ll[iures] y jo te diguí que notasem tot lo que·[e]s pagués,
q[u]e pren tot lo nesesari. Després ce haniria pagant y quitant y avent fet
ceria refleció te remetí lo paper de Estanyol estant de lo que avia discorregut
ce devia obrar ara y, després, anar pagant lo demés a son temps y, després
quitant y vex ara ce fa gran promontori prenent menos. Per últim te dic que jo
may mudo ni he mudat y que cenpre estich ab lo matex t’e dit y tractat y, axís,
ci ce obra cegons lo paper no tinch res a dir y ce executarà lo tractat, pues
mon amich, vàrias vagadas te he dit, me havia sanyit, a lo menos avia pogut
pasar a fi de acomodar las cosas y no [h]y tinch ni puch dir-i més, pues tinch
temps ha pres las midas per lo que·[e]s deu fer en lo que me dius q[ue] est any
me ceny esta ab una cosa mòdica y que de assò te diria ma intenció. Te dic que
jo dexo a ta concideració y tu me pots escriure sobre axò, lo que te’n apar,
pues dec atvertir-te que de las 40 ll[iures] me daràs tinch pagat cerca la
mitat al sastre de assí per lo que avia traballat a esta casa de jornals, pues
per ell matex m’o demana dient li avian dit que jo ho devia pagar. En lo demés
te tinch fet conpendrer jo estich cens roba de una ni de altre y no vull estar
cens 4 reals per lo que pot co[n]venir y, axís, sobre estas concideracions pots
tu fer-te lo càrrech lo que puch pasar est any que en lo esdevinidor no y ha res
a dir ab lo que·[e]s tractat y ab lo pacte que las cosas vajan com te tinch
cicnificat moltas voltas, sols de tu a mi, perquè altrament cerà tot enbullar-o
y assò es certícim y, axís, sobre lo que tu me escriuràs, ci puch pasaré per
axò, cinó pendré mas midas dende luego y N[ostr]e S[enyo]r ajudarà a tots com
me dius. Estimaré me respongas ab cleredat, pues per executar huna cosa
ho altre y no fer més temps com te tinch escrit, que és matar-me lo tenir-te de
fer tantas rèplicas, però, amigo, jo no vull ab lo meu cadar al carrer ni dexar
de tenir lo nesasari. Tanbé en cas ce quede acorde vull saber las 150 ll[iures]
ce me dauran entregar cada any, en quin temps ce entregaran y com cerà per oliar
de avui al devant totas rahons. En quant a Carrató, lo paper ja diu lo que es
pot més ho menos, però al dia estigan los diners a·punt jo matex los vull
entregar y te faré veurer los recibos. Com al corde que no ho cede poriticiper
[sic] tenir-o Estanyol, però en cer los diners a punt ho sabré qualsevol dia y
te torno a dir y desenganyar que no portant los dos sols est negoci may anirem
bé, pues cada un porta sos jocs y, sobre assò y lo referit ab las pasadas
avisaràs per última resulació, pues me motiva a fer arribar a Estanyol a fer-te
entregar esta a fi de axir-ne de una volta per una cosa ho altre y, axís,
estimaré la resposta per lo matex portador, pues ja tinch previngut que encara
que cia fer un dia més de temps lo esperat tu disposa de ma voluntat, pues en
quant puga me trobaràs cenpre promte per obehir las hordres com dec, en lo
interim que suplico al S[enyo]r te concerve y g[uar]de los añs te desitjo, de
S[an]t Martí, 30 de 1742
Tuus senper tuus
De Burguès y de Prats
[P.D.]: me descuydava en dir-te que si
no me restans sobre los que·[e]s devian satisfer assí de las 100 ll[iures] de
las behatas no volgué rebrer carta amoras com és Llafrenca y Adroguer y
demés. Ce hará y ha part de satisfetas y altres que faltan y te dic sobre assò
y demés que ho pasarà per los dos assoles com te dic no anirem bons ni pasaré
per altre cosa, que·[é]s que los dos obram cens altre.
Po y s[enyo]r d[octo]r Fran[cis]co Camps y de Prats, a[rdia]ca