EPICAT

Fitxa de la carta

De Francesca Roig i Torredà a Miquel Rosés i Roger

Remitent
Roig i Torredà, Francesca
Destinatari
Rosés i Roger, Miquel
Data
26 de setembre de 1839
Origen
Barcelona
Destí
Girona
Idioma
Castellà
Tema
Encàrrecs
Temàtiques
activitats infantils, enyor, felicitació onomàstica, medicaments, tramesa aliments, tramesa objectes
Parentiu remitent - destinatari
muller marit
Epistolari
Epistolari de la família Rosés
Fons
Fons Rosés
Signatura
AHG, Fons Rosés, Patrimoni Rosés, 9/65
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Autoria de la fitxa
Montse Jiménez

Mi más estimado Miguel

Salut.

El dador Pistolet li entregaria naps, dels que en podria donar a la Clara de l’Horta, per a que en fes i tb. en guardés grana que de seguida es feien i es podien menjar.

Tb en podrien donar a mossen Jaume, pq. Eren molt dolços i semblaven castanyes.

Li havia de dir (a la Clara) que li dongués cabeces d’aurores per a la Mai, que feia temps li’n demanava i ella no se n’havia recordat.

“Siento tu tardanza, q[u]e és el mayor sentimiento q[u]e podía tener ahora por haber consentido el q[u]e ya benías, pero sobre todo no te espongas de ninguna manera, ten juisio sobretodo”.

“Oy bendrá la Marieta Givert ha buscarme para hir a paseo, que todos procuran a distraerme, pero hasta q[u]e tú esté aquí, nadie puede distraerme. Sólo tú eres mi único consuelo. Todos te dirán el grande deseo q[u]e tengo al verte”.

Ella no pagava a l’ordinari, només al que li portava les cartes. A la Tuies no li va pagar, perquè era fora quan va rebre la seva carta.

“Mucho deseo el parar los uídos para sentirte si tardes en venir”.

Li fa encàrrecs de què porti coses.

La cambrera que tenen no s’agrada de Barcelona, només es conforma esperant que sigui breu l’estada, com li va dir Rosés. Paciència pq. Són en temps de tenir-ne una.

Que la Manuela ho deixi tot bé quan marxin. Que li porti uns escapularis concrets. La Marieta ja sabia on eren.

Que portés la roba d’hivern d’en Xavier i la seva i que deixés la d’estiu que vindrà el fred de seguida.

“Mariquita dize si li podías procurar una figueta llena de lo del mal de caxal par guardársela”.

La va anar a veure “la señora regenta”.

El procurador dormia, amb el demés.

“La Fransisqueta todavía no porta la cama per no poderla arencar del camista de hoy a mañana y de mañana a oy. Aora me dize q[u]e esta noche vendrá a posarla”.

Que no enviés més vi, que s’esguerra.

Hi havia anat el Pistolet a explicar el que s’havia escaigut a Miquel en voler marxar.

“Sobre todo, no te precipites hasta q[u]e bayas muy seguro”.

“Todo te deseamos un buen día de tu santo pratrón, lo que me alegraría lo pasases con alegría, más q[u]e la q[u]e yo tendré al no poderte darlo de palabra. Será la primera vez q[u]e lo paso sin tu compañía”.

“Darás un sin fin de abrasos a la Manuela y tú los tomarás del fondo del corazón de tu esposa q[u]e tanto te estima y ama y amará siempre Franca Rosés y Roig”

Las ravas (els raves) anaven en un cistell, que li havia de tornar, pq. No en tenia d’altre. Hi havia 6 dotzenes de raves. Sabia que li agradaven molt. Que mengés les que en volgués.

Nota
No és una transcripció. Resum de la carta amb algunes frases literals.

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .