Fitxa de la carta

“Mi querido Miguel”.

Havia rebut la seva carta a través de la diligència. Tots estan bé g. a . D. i se n’alegra de què ell també.

“Tonet está mejor, sin calentura, pero la lengua un poco más descargada y muy alegre a D[ios] g[racias]”.

Ahir van anar amb la Bi a cal “siller”, per encoixinar la basseta. Li explica els tramits (calen 6 pams de vellut i valdria 3 duros i divendres ja estaria). Els altres “sillers” no feien aquesra feina. Li demana permís per concloure l’afer: “haora me falta saber si te acomoda lo q[u]e yo he pasado maestra sin orden tuya”.

“hahora falta pagar el Fuster q[u]e a hoy a benido a cobrar y yo le he dicho q[u]e tu estabas fuera q[u]e no sabía si llegarías oy o otor día”.

“La Bi me dijo q[u]e la baseta estaba corriente de todo y q[u]e lo page pero yo espero lo q[u]e me digas”. El siller també li va dir que estava bé, però ella li participa per a que ell faci el que li sembli

“Tu esposa q[u]e de todo corasón te ama Franca Rosés”.

Al final de la carta, li demana sense postdata que li porti uns mocadors, un verd i un ratllat, que són al mateix calaix. Li afegeix que el metge diu que en Tonet esta bé i ha d’anar a passeig.Que li digui quan hi anira i que li porti la mida del marc de l’alcova, de la fusta i no de la paret.