Fitxa de la carta

Carísim Po y s[enyo]r: vist lo contengut de ta carta y, juntament la de Narcís, al que me diu si vull estar a lo que ja tu tens idehat, me conferesca ab tu, y vist lo contengut de la tua sols te diré que quant jo sàpia los repertimens ce volan fer y per mi me quede lo que he manester, cens haver de manester ningú, com tantas voltas te tinch escrit, veurem lo que·[é]s porà fer ab la atvertència que no’s farà cap cedició de cap fruit ni de res de mon patrimoni fins saber primer la hideha y consultar-la després y, per assò, ci te apar fer la planta de assò, me la pots remetre, pues veurem que·[é]s la idehada cosa y ci pot tenir cabuda lo hidehat. Altrament, carísim Po, jo estich aconortat[1] de qual_se_vol cosa y veurem que cerà y cregas que no me sobre lo suficient. Per mi no farem res, que no puc dexar de dir-te que avent cadat l’altre vagada com saps ben acordats ab tu de lo que·[é]s devia fer, tinch ben present tot lo que ha pasat y axís te dic no’s pasarà a fer res que primer no ce sàpia lo idehat y no ce hasentarà cap concòrdia que primer no estiga tot ajustat, sabent la planta de tot. Ja suposo que en las ce fes no ý deu entrar cosa del còngruo de Po y axí matex no vull y entre lo que me reservaré per mi. Per últim, dias ha pots aver conprés ma intensió y estigas cert q[u]e desitjo dar-te gust en quant puga, però, en assò, te dich no vull quedar nu ni al carrer, que bastans provas ce han fet per assò y vull cadar ab lo suficient per·mi y, com dic, estich resolt de qualcevol cosa an sia y N[ostr]e S[enyo]r ajudarà, pues ja tinch vist tot lo que puch veurer en <bn> tot y qualcevol cosa an cia no la atmiraré cinó que procuraré ofarir-la a N[ostr]e S[enyo]r que pagarà a cada hu cegons son obras. No dupto tanpoch que ningú centirà més la falta de medis que jo, pues gràcias a Déu los sobran, ci sols jo per masa bo ceré lo que pasaré com poré, però te dich estich acunurtat[2] de tot, que quant rebí la carta tua de que no ce estava al ajustat y lo que me deyas me degas per desengany ja me resalguí de tot quant ce poria esdavenir y cregas may t’e parlat cino ab lo cor a la mà y és que no cap en mi lo saber ab tu fingir-hi. He dexat cenpre de dir-te la veritat quan cosa la he centida y, axís, tu disposaràs com cerà cervit, pués ma intenció dias ha la tens conpresa y, axís, tu avisaràs com cias cervit. Jo me trobo alguns dias ha molestat molt de flucsió y mal de caxal, però cenpre per lo que sia bo per cervir-te y teu de cor com cempre, saludant cordialment a Po. Vale. Estanyol y matx 1743.

Tuus ex corde tuus

De Burguès y de Prats

Carísim Pº y s[enyo]r d[o]n Fran[cis]co Camps y de Prats, a[rdia]ca

[1] Aconhortat, en el sentit de resignat.

[2] Id.