Mataró, gener 25 de [17]88
Queri[dís]sim germà: rebí la tua de fecxe del 17 lo dia 23, pues digué lo Sisó que avia anat dirigida a ell y la tornà a·tirar al correu, y veu ell mateix cuant atrasada la rebí. Est matí se’n es tornat a Bar[celo]na, no sé si content, però penso que sí, pues parlàrem llàrgament de son asumto. Jo li diguí tot lo que feia al cas, y la gran màscara que·y à ab eixa família , que digué que ell no’n sabia res y que admirava com Siurana no·u sabia, però asò és en esta, y así totom ho sap, y en altres parts no, però jo no’l vaig a·preparar an res, bé li fiu parensas totas las sircunstànsias, pues per part de la minyona són bellísimas, y per hinteresos axí·mateix, pues tot asò no’s pot negar, y fent-li totas las reflecsions li digué que pensàs que lo seu casament no lo avia de mirar per un dia ni per un sigle, sino que lo que toca a cualitat queda erxivat per molts sigles y que, si Déu Nostre S[enyo]r li donava fills, veuria que estimaria tant a·sos fills com a·ell mateix, y que pensàs qui’n sentiment seria per ell si a·son temps veia què deseus assen a·sos fills tant en línea de acomodo com per altres termes, y axís que ab tot sosiego de esperit que contrapesàs una cosa y altre y que, sobre_tot, que no’s presipiti, que estas no són cosas de tant poch pes perquè no se ajen ben de pensar y permeditar de moltas maneras y, sobre_tot, demanar-o molt a Déu, perquè doni un bon asert, y per axò avem quedat que anirà a·fer los acsersisis al siminari per posar-se bé ab Déu y demanar-li ab totas veras que li doni un bon asert. Lo que és sert, que ell me à dit, que està anemoradísim de la minyona , y que si li volen donar gust que la·y dexin quesar. Jo li proposí de varias maneras per veurer de fer-li intendrer la rahó, y en cas de ser perquè fos medi més suau, y ab tot sempre me donà rahó. Yo li diguí resumidas totas las rahons, que ell que contrapesàs una cosa y altre, que ab son bon enteniment ja se podia fer al càrrech de tot y li prometí que jo no mi oposaria ni que ho desaconsellaria, perquè qui ho à de fer he pensat que sap més que jo, però dexar de dir lo que·y à no puch, però asò ab lo major secret, pues la pobre família no·y tenen culpa, per lo que va en eixa esquela y tu y Siurana discurrereu·lo més asertat. Jo li he molt recomenada la cautela, bé que’n confio poch, y estas cosas ne valen molta. No·[o]bstant que conprenguí que asò li dona colp, però com ell luego se preocupa, en veiyent-la ja està vensut. De altre part non estigas ab cuidado, que lo seu mal penso té bon remey, y és làstima gastar ab lo apotecari per distreuhir-li la naturalesa. Sobre tot lo que’t encarrego és lo sigillo de estos asumtos. Y no puch ser més llarga que’l correu marxaria. Tu procura per ta salut que’s lo que·y himporta y disposa segur de la germana que més de cor te vol
Maria J[ose]pha.
[P. D.]:
No digas may al Sisó que jo te aje donada esta notícia. Fes com si la sabeses per altre part, perque me apar que convé. Axís pues, cuant jo li diguí tot asò a ell encara no me avia dibulgada la sua hintensió y és sert que jo no pensava que·y agués res ab ell, però ja vingué de Bar[celo]na ab los Senromans y lo feren quedar a dinar, que cuant vingué ja avia dinat sens saber-lo jo en Mataró. Perdona si y à falsas escrip[c]ions per la gran presa.
Queri[dí]sim germà d[o]n J[ose]ph de Burgués.
