Fitxa de la carta

Mataró, y fabré 26 de [17]88

Queri[dí]sim germà: rebí la tua y veig ton regrès en eixa de Gerona, ab la que veig no te an donat sinó molt disgust los hinformas que jo te vaig sumministrà, lo que me aparegué no podia ocultar-te, y me atinch ab lo mateix, per estar-ne ben serta, pues aquell casat ab aquella que ja diguí és nabot carnal de la àvia y sols té asò de bo, que no te sucsesió per aver-se-li mort totas las creaturas, y no sé com poden dir ser estos Matas siutadans de 400 añs, pues ni en òbits ni en desposoris no se anomenan exos Matas més que mercaders de Mataró, pues los pares de eixa àvia vivian en Mataró y, per consegüent, és cosa molt sabuda, y en afecte, en esta no estan ab tanta estimasió com voleu suposar. A·més de asò, que lo que vaig a·dir és de poch temps com de ara, que cuant d[o]n Melsior se casà ab la Escofet, viuda de Montero, pobre y molt pobre, los seus feren gran sentiment de eixa boda, no sent tampoch los Escofets tant gran família; y si lo areu Guàrdia casa ab la Fuxà, téns de abvertir que la casa de Fuxà és pobre y donen una filla tersera ho quarta, ho tal vegada més enllà, y segons tinch notícias, la prenen sens dot, no·més que comprar sanch. Me recordo també que cuant la Sagrera casà ab Ardèvol, los Sagreras feren un gran sentiment, y, en fin, tot son un conjunt de espèsias poch favorables. A·més de que tanpoch esta no és la germana primera y que alguna distinsió y a de la casa de Burguès a la casa de Senromà. Y perquè veges que no vaig tant de llauger[a] te envio eix paper perque te’l pasis per los hulls y veuràs que no foren tres germanas, sino que foren sinch y que’l que te à hinformat estaria poch hinposat ho no·u vol dir.

En fin, cuant las cosas an de ser y a·poch que fer, pues jo no puch disimular-te lo que conprench que’s que voleu que sia, y axís no·y a més que’s buscar modo que’s fase menos sensible, que no vos faltarà abilitat per axò, lo que jo avia discuregut jo ho diguí a·n’al Sisó cuant vingué, però ab lo que veig no’n a fet res sinó tot al contrari, pues ningú com ell que·y va tant po[d]ria conèxer que casan-se lo areu en casa Guàrdia estan ben enbarasats de las minyonas y millor podia jugar la pesa, però a·lo·menos ho po[d]rias fer tu y la mare, si·no vos presipiteu. Jo vos desitjo un bon asert, que de aquí no·yx lo ben ho mal estar. Però lo q[ue]’t demano és que a·mi no mi demaneu en res, perquè te tens de fer càrrech que tinch lo net gran y, per consegüent, pròxim a son acomodo, y si a·Sisternes no li apareix bé eix casaments, no vull que’s diga que jo y aje convingut perquè axís com ara me diuan q[u]e no faran res sensa mon dictàmen, no vol[d]ria que después digués que mon modo de pensar és tant baix. Jo no vos y contradiré, de axò ja ne pots estar sert, però tanbé dech salvar la opinió per lo esdevenidor, y axís no dien-me’n res no·y a·res que dir. A·més que en Mataró y a tant perentiu y, si cor[r]en veus, cada un diu la sua y tot són malas voluntats y queríticas, y no dien-me’n res y, a poch que dir, jo ab mas pobras orasions demano a Déu Nostre S[enyo]r que vos ensenye com vos aveu de aportar per lograr un bon asert que’l desitjo tant com per mi matexa y soplican-li te g[uar]de los m[olt]s a[ny]s que te deja, y saludant tots de cor la germana que més te estima

Maria J[ose]pha de Feliu y de Burguès.

PD: de Berga y a molt malas notícias, que d[on]a Tharesa està mala de cuidado y que temen que n’i aurà per poch y si falta bé se aurà de donar destino per la Mundeta, y en cas si la voleu portar. Jo la pendré, pues sentiria la aguéseu de posar en un convent. Los de Servera penso ja estan avisats que·y vagen, y axís m’o à·dit la Tuyas Pastor, perquè te escrigués que se tem de la mort de d[on]a Tharesa, perquè comensis a pensar per la Mundeta, però pots esperar que te avisin y si jo se res tanbé t’o avisaré.

Quri[dí]sim germà d[o]n J[ose]ph de Burguès.