Fitxa de la carta

Reus, febrer 2 de 1793

M[ol]t señor meu y de mon major aprecio: he diferit contestar a sa estimada de 21 de janer últim per trobar-me en Tarragona, ha·ont he dexiat a mi s[enyo]ra sa filla y família sens novedat y saludan a v[ostres] m[ercè]s.

Per la expresió de voler son pare col·locar al fill cavaller en matrimoni y altres antecedents, vinch en conexiament de que dels tres cavallers de la consabuda edat de 22 anys primogènits, sols serà el que han significat a v[ostra] m[ercè], d[o]n Agustí Miró y Folch, que acaba de cumplir-los, fill únic de d[o]n Pau Miró y March, viudu de cerca xexanta anys, sens ideas de casar-sse, cavaller de esta vila, y de la difunta d[ony]a Francisca Folch de Vinyols, la qual família de esta senyora és de un cavaller molt antich, y havent mort son germà, d[o]n Anton Folch de Vinyols sens fill varó, litigan son patrimoni sas dos fillas, la primogènita, d[ony]a Engràcia, casada ab lo hereu d[o]n Joseph Dalmau de Mombrió, cavaller ben conegut de Delàs y de la jova Burguès; y la segona d[ony]a Theresa, m casada ab d[o]n Fran[cis]co Nicolau, cavaller, residint est sempre en esta vila y Dalmau los iuerns.

D[o]n Agustí Miró y Folch sols té dos germanas, la una d[oñ]a Maria Francisca Sabater y Miró, casada ab d[o]n Bonaventura Sabater, ciutadà honrrat de Barcelona, resident en esta vila; y la segona d[ony]a Antònia Damaliu y Miró, casada ab d[o]n Miquel Bamaliu, ajudant major de R[ea]ls Guardias Walonas, ab qual se deia casaria d[o]n Jaume Doyle , governador de Cervera, quant era en esta son regiment.

D[o]n Agustí Miró y Folch és de mediana estatura, robusta salut y bons modals; és galan y serà gros y és més engordit de lo que solen en sa edat los joves. Encara·que acut en saraus y diversions públicas, a·par que se para poch en ellas, no se l’y ha conegut corteig y menos vici algún y és de bons costums, ni se para ab modas, per més que vesteix ab tot lluïment y pocas són las cosas que lo tingan igual en esta vila entre la nobleza. Sobre sa bella índole, te admirat a molts la paciència de passejar las tardes sol ab son pare y com est te sos atxaques, lo acompanyar-lo ab la silla y seguir-li en tot sa voluntat, per més que son pare sia molt acavallerat y de bellíssima índole.

Sols en casa de estos hi ha una germana y tia respective, d[ony]a Rosa Miró y March, tul[l]ida, que tindria uns conciderables aliments si se separava, y com creu saber més que ningú de etiquetas, la contemplan, però ja se acerca als xexanta anys y no se mou de assentada hallà haont la dèxian.

No és fàcil encontrar casa més desembaraçada y que ly sòbrian més diners, per·més que tingués més patrimoni, per entrar-n’[h]i per tants rams, y hara acaba de gastar vint-y-sinch mil lliuras, y ab tot que d[o]n Pau no té geni de aparentar riquesas, y si no n’[h]i sobrassen molts, repararia en gastar tant diner, se comprèn que ninguna pena ly dóna ni donaria de altre semblant gasto. Ab tot, que ha pochs anys que casà las fillas y donà deu mil lliuras a cada una, sens los apèndices dotals.

Jo crech que lo valor de son patrimoni y capitals per lo menos se ha de estimar en dos-centas y sinquanta mil lliuras, y la renda annual de tot, a·lo·menos, de sis mil y sinch-centas lliuras, sens contar alguns rams de comers eventuals.

Més per menor informa lo adjunt paper que fins a la primera ralla jo mateix lo he copiat dels llibres del catastro, però ja se més de set mil de un sol censal que no és acatastrat y deia d[o]n Pau Miró a sos amichs que sens est censal se ly corresponia pensió de quaranta mil y faltaran en lo catastro.

No dec dissimular que preguntat per un cosí de est qual de tantas damas que est estiu vegí en Vich, Gerona, Olot y altres parts era més a·propòsit per d[o]n Agustí Miró, responguí que conciderava més a·propòsit a mi s[enyo]ra d[ony]a Juana, sa filla, y ab los reports entenguí per dit cosí que de esta ja son pare havia entés per religiosos o tractat de sas prendas. Ojalà que per estos resorts tinguès la complacència de tenir-la en esta. Estimo las expresions y servèsquias retornar-las afectuosas a mi s[enyo]ra d[ony]a Narcisa y familia. Renovo mon afecte y prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s.

Besa [a] m[à] de v[ostra] m[ercè] s[on] affe[ctíssim] s[ervi]dor, m[olt] s[enyor] m[eu].

D[o]n Llàtze[r] Anton de Camps.