Fitxa de la carta

Pare y molt s[enyo]r meu: a la que rebí de v[ostra] m[ercè] per lo retorn del mestre no responguí esperançat que enviaria com me escrigué y, vehent que·[h]u ha suspès, determino respondrer ab esta, participant-li que continuam tots, a Déu gràcias, sens novedat, sols la pubilla està ab una inpertinència de mal, quedant mostras de constipació. No’s pot dir estiga malalta ni bona y no dexa lo noy xich de sentir-o a sos ratos. Jo crech són efectes de sa contínua barrina y tristesa li dóna lo discòrrer contínuament ab las cosas y lo gran encono té que tot vàgia ab perfet compàs. Y és cert què [és] complicat axò ab la que·[e]ns ha pegat esta mossota y ab altres cosas que sap v[ostra] m[ercè] se’m carregan desobre, que estich en estat de no poder més, majorment vehent que esta christiana no assocega per més que l’a predicada la mare y mi s[enyo]ra, volent que tot se fassa al instant. Déu provehirà, aplicant los medis de nostre part, com li dich jo y ho espero axís. La mare del s[enyo]r rector morí lo die 23 del passat y lo die 27 li feu lo s[enyo]r rector la funerària ab molta pompa y acistència de molta gent de tots estats. Està la difuncta sepultada a la nostra tomba y dit s[enyo]r rector (saludant-lo) de cor li sup[lic]a la encomane a Déu, càrrech que porta sa gran bondat a tots sos coneguts.

Fins ara no ha dit cosa lo s[enyo]r Taraval en orde la pretenció de S[a] Il·l[ustríssi]ma, havent-ce quedat mut ab lo primer paper li tinch entregat y, tenint-ne altre de més específich y declarat de previngut, estich ab lo ànimo de envestir-lo per dar terme a esta crítica depend[ènci]a, a efecte de no perdrer temps per dar cumpliment al que v[ostra] m[ercè] me té ordenat y discorro ser de nostra conveniència posar-o en execució, perquè en sa conceqüència pogam establir medis de tranquilitat sabent com havem de viurer (atesas las convenièncias que Déu nos ha donat) y com avem de morir. Y per axò, en lo interim, formo una escala de obligacions que jo sé a que està subgecte lo patrimoni, perquè comunicat ab v[ostra] m[ercè] a nostres solas, ne prenga v[ostra] m[ercè] lo que siga de son agrado y li aparega més convenient, pues mon intent, mon charíssim pare, no és altre que dar gust a tot lo món, encara·que sia exposant ma ben perduda fortuna al lastre de una futura perdició, com ne faré a v[ostra] m[ercè] evidència a la primera vista, y qui pot remediar-me és v[ostra] m[ercè], però com estigan tots contents jo ho estaré sempre y content moriré. Y discorro té molt y molt camí lo poder-nos tots aliviar y exir-nos de est terbolí de disgustos moguts de las grans obligacions que·[e]ns vehem tots los dies devant. Dels moviments de la Antònia no he mogut cosa, avent-li repetit son accident còlich ab tal rigor que estigué ab perills tot un die enter. Ella continua ab son bon principi, però la experiència del que tinch vist ab la Pepa, no’m dexa creurer ni esperar cosa fins que estigan en edat de deliberar lo estat. De Sala no he sabut res més, y non admíria, pues lo rigor del temps se ha posat no dexa trastejar ningú sino per gran nececitat. Sols nosaltres ho passam sens calor dins de casa, però per fora se abrasan y axò és la causa que no tinch encara lo formulari de Pere Casas, que no faltarà lo primer die aniré en Vich.

Ab Calvet no’s formalísia, no tenint-ne cap nececitat, pues quedant la causa renunciada en virtut de esta y de las antecedents, no podent mourer cosa, si tenen reparo en executar la renúncia ab lo poder que a mi me apar és bastant, ja la executaré jo judicialment luego de ser arribat en Gerona y axís no aprofita en res atacar-ce ab un home que pot ser lo tingam menester antes de molt, ni convé tampoch a comú sentir fer moviment algun ab las cosas dels ardiachas, pues tot lo que faran avem de mirar-o de gràcia y no de justícia, com me ha dit cert home que·[e]n és ben passat y pot v[ostra] m[ercè] pensar qui és lo que sentiria en extrem, pues seria abandonar la mitat del fet progectat. Lo que importa és fer nostre negoci, acreditant-nos ab lo cumpliment de nostras obligacions y ab axò tindrem a Déu y a tot lo món propício y de nostre part.

Las notícias que tenim per dir són tant esgarriadas que no’s pot dar ab ellas lo menor assensso. Lo s[enyo]r rector diu que espera lo manoescrit per v[ostra] m[ercè] promès y que admira no siga ja vingut.

Tots lo saludam de cor y la mare diu no escriu perquè no s’i veu, com en efecte és axís, y jo, quedant a la ob[ediènci]a de v[ostra] m[ercè], sup[lic]o a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s com des[itj]o, desta sua de S[an]t Martí y agost 3 de 1736.

B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son fill qui de cor lo vol,

Narcís de Burguès y Coromines

[P.D.]: Vuy arriba lo frare conferenciayre per Manoel, que may més se ha mirat llibre.

Del Fugurull tenim bonas notícias, que la Teta ho passa bé.

La cullita tenim també molt miserable de tot.

Pare y s[enyo]r d[o]n Narcís de Burguès