Fitxa de la carta

[Foli 1r]:

JHS

Molt expectable y magnífica s[enyo]ra tia,

En amor de mare y s[enyo]ra mia, besades les mans de v[ost]ra senyoria per mes de mil voltes, li done noticia com per Viladamor e sabut de v[ost]ra senyoria y e rebut huna lletra ab la qual l’ania mia a rebut molta cosolació y alergria, perquè estava ab tant desig de saber de

V[ost]ra senyoria y de la s[enyo]ra ma cosina, que tostems estava pensant per quina via li poria escriure. Que aquexa es la major pena que tinc, que sinó quant s•esdevé tenir persona certa per•a Barcellona, com tinc escrit, no sé per qui envie les lletres, que totes les que comane aventura no veg li arriben segons veg en sa lletra, que\'m dica que à molta no a vist lletra mia. Yo li n•e escrit tres a quatre, n[ost]re s[eny]or sia lloat, que sent la voluntat tan junta que és de mare propia, la distància del camí es tan gran, que encara les lletres no•s poden alcançar. Y pot creure s[enyo]ra mia que d’açò sent grandísima pena.

Diu-me s[enyo]ra mia que•m disija veure. Ningú ho desija més que yo, que huna de les causes per què disije viure es per veure-la ans que muyra, y tinc esperança en Déu me•n aconsolarà molt.

Me só alegrada s[enyo]ra mia de la contentació que ma\'n dit que v[ost]ra senyoria té del casament de la s[enyo]ra ma cosina perquè la consolació de v[ost]ra senyoria tinc yo per mia. Placia la bondat divina delliurar- la y que v[ost]ra senyoria ne veja rebesnets com yo desije, que segurament s [trencat] pot fiar que tan carament ne pregue n[ost]re s[eny]or Déu, com per la mia salvació s[enyo]ra y mare mia.

Dels estogs li bese pes y mans, n[ost]re s[eny]or me fasa (roto) una lo•y puga servir en onrós, pux en alre no puc. Y suplique-la me fasa mercè d•enviar quatre cent #pr nres menuts de #lignun a loe de la mostra y grunxa que li envie, que sieu tals com yo de v[ost]ra senyoria confie, y tres estogs majos, que no aquestas que sieu dobles, y sia hu daurat. Tendre lo•y s[enyo]ra mia a la major mercè del món y perdone•m v[ost]ra senyoria que continuament la fatigue, però recordes que no\'m resta altra mare sinó v[ost]ra senyoria. Que de tot açò non vull pera mi, salvo la hun estog que vull pera mon servir tot l’alre o tinc per mes (roto) persones que tinc molta obligació, que axí s[eny]ora lo•y estimaré cent voltes més que si\'m donàs tot lo món. Per conplir aquí só obligada y axi la suplique o fasa quant més prest puga. Ni més li demane de mercè en ser delliura la senyora ma cosina me•n mane dar avís, que yo cada dia fas especial pregaria per ella. Huna nomina de moltes devocions aprovades li envie, fasala y portar tostems v[ost]ra mer-

[Foli 1v]:

cè especialmente a l\'ora del part, y huna canela que li envie encenguen-la com y va de part, que sens dubte és molt aprobada pera tal necesitat. Huna cordo enuje per•a v[ost]ra senyoria, suplique-la lo porte en recort meu, y perdone v[ost]ra senyoria que yo no li puc enujar sinó de nocions juntament ab la voluntat mia, que tostems és sua.

De mi l\'avise com só estada hun poc indisposta ab l\'enug de la mort de la s[enyo]ra dona Blanqua, que e perdut persona que molt me volia y\'m farà molta fretura, n[ost]re s[eny]or sia lloat, pux li plau sia tal ma ventura que per mort hu absensia senta poca consolació de qui més ame.

De dona Catalina li done avís que està ja en sa casa y prenyada de tres mesos, y té tan mal prenyat y ab tan gran desmenjament que està molt flaqua y aprés tan plena de #rronya que no•s pot valer de les mans. Y ab la congoxa de la senyora dona Blanqua, que sia en gloria, ali molt aumentat la #ronya. Però quant al matremoni està molt contenta y aconsolada y molt volguda de sou marit. Placia a n[ost]re s[eny]or Déu en lo viure tinga millor dicha, que no feu dona Maria, com pasa per aci per anar a ses terres, me dix estava molt enyorada de v[ost]ra senyoria que tenint-la per mare y avet li esccrit moltes voltes, may li avia fet resposta. Suplique la s[enyo]ra mia no•u fasa y recordes que aprés la s[enyo]ra Dona Estefania no té persones més cares ni que més llamen que nosaltres, que encara que mos jermans li tinguen lo matex deute, ay gran diferencia de la voluntat dels omens a les dones.

La r[everenda] s[enyo]ra abadesa a v[ost]ra senyoria molt se comana, aven tenguda a la mort de febra y canbres y flux de sanc però ara ja està millor. Totes estes mares besen les mans de v[ost]ra senyoria, yo s[enyo]ra mia més que totes. Y per no fatigar-la no dire més de suplicar n[ost]re s[eny]or Déu la expectable y magnífica persona de v[ost]ra senyoria guarde, y la vida y estat li aumente com yo desije.

Feta lo dia de sant Juan Batista

S. d. b. e. s.

Filla y neboda que li besa les mans y més que asi l’amo

Sor Juana de Cardona #i dr

#masran la mostra dels #pr nres va dins la capçeta. Suplique sia tot tal com de v[ost]ra

senyoria confie per que per•a qui a de ser, son persones que m\'eviten molt, y bese-li les mans.