Fitxa de la carta

1536

JHS

Molt expectable ma s[enyo]ra,

Mare, per huna lletra de la s[enyo]ra prioresa de Sant Cristòfol, sabí com v[ost]ra senoria estava malalta, del que\'m pesa tant com lo deute y amor me obliga. Plaoja a la bondat divina donar-li tan conplida salut y vida com yo li desije, que no serà poca. s[enyo]ra mia suplique-la m\'avise com se trova, que ab molt cuydado n\'estic per què non n•e sabut aprés de saber que estava mala, cosa #nenguan per que cert. Yo me\'n alegraré tant de saber-ne com si m\'agués parida, per què en aquex conte la #tino. Y encara que indigna y pecadora tant carament pregue per v[ost]ra senyoria com per l’ania mia, per què no puc en altres servirs mostrar-li ma voluntat, si no en obres esperituals.

Dels sennors mos cosins desije saber com estan, suplique a v[ost]ra senoria me mane donar avís de tots. Algunes vegades e escrit a la s[enyo]ra ma cosina per personas certes que anaven a la cort. May só estada merexedora de resposta. Yo crec que no li són mes lletres acceptes com serien des sues per a mi. Yo fas lo que dech y lo que obliga l’amor y lo deute que és molt, ells faseu lo que manne com s’enulla sia. Yo tostems me alegraré de saber que estan bons y pregaré per ells, per que més estime que•n deguen, que no oits sia #deutera. Y perdonne v[ost]ra mercè si tan sovint no la visite ab mes lletres, que n[ost]re s[eny]or de dos o tres mesos ensà nos a tan visitades de tantes malaltes, y tan males, que no y avia qui digués l’ofici en lo cor. Ya n[ost]re s[eny]or a plagut que la reverent mare abbadessa y yo no som estades malaltes, però ans cabut tanta part del treball, que maravell com me sostinc, sinó que Déu ya obrat miraculosament. Ara pux començen a millorar, yo tendré més espay y tems, esmenaré lo pasat.

V[ost]ra senoria per fer-me mercè m’avise de son éser, placia·[a]l Senyor sia tan bo com yo desije.

La reverent s[enyo]ra abbadessa a v[ost]ra senoria besa les mans y totes estes mares, yo més que totes, y reste suplicant les nafres de JHS guarde la expectable persona de v[ost]ra senyoria com yo desije.

De Santa Clara de Xàtiva ha XVI de octubre de MDXXXVI

S. D. B. E. S.

Filla y neboda que les mans li besa

Sor Juana de Cardona