Ficha de la carta

[Foli 1rº]

[Creu]

Molt spectable y vertuosssima senyora

Ma senyora, aprés de comanat a la santtísima Trinitat, li fas esta ab no poca alteració. Que e presa de saber lo que sor Requesens avia enprès. Que, encara que ella algunes voltes me n•agés palrat, may crigri que u posàs per /o/ bra. Y la mia alteració no és sinó de saber cosa nova, que yo tenint a v[ost]ra s[enyo]ria per persona tant religiosa y que ama a Déu, y de bona conciencia com n\'i•aga nenguna en lo món, y que mirara la onra de la religió en fer-o. Axí com sor Requesens me a dit que /o/ té escrita a v[ost]ra s[enyo]ria, y si asò fa a v[ost]ra s[enyo]ria per ella, porà bé dir lo que dix Tovies a l\'angel regacianli lo que avia fet per el, que li paria que bens en lo món no li bastarien en satisfer lo que avia fet per el, si ya no\'s donava a el per es #calu. Y crega a v[ost]ra s[enyo]ria que fent-o a v[ost]ra s[enyo]ria o tinc en més que #sie fea altri, per a vella enugada sor Requesens. Dic enugada per que a v[ost]ra s[enyo]ria, ynnorant lo que pasava, asi lo que yo #ne paçat, ven que no savien en a v[ost]ra s[enyo]ria com devien, no·u sap si no duen# més, si per algun tems yo li puc pallar vera a v[ost]ra s[enyo]ria #canta gola e tengut, que fos cervida axi com era de raón. Y que res nos fes cens donar-li raó, y si aserta a v[ost]ra s[enyo]ria que si ab altra persona sor Requesens /o/ ages [trencat] lo que #tatta ab a v[ost]ra s[enyo]ria, yo agera destorbat (trencat) #ne ajut pel per que tinga les bens de qui sont y per la [trencat] ta [trencat] volluntat que tint a a v[ost]ra s[enyo]ria y lo negoci es vengut de manera que•n agera pogut destorbar, que la primera letra que sor Requesens feu a a v[ost]ra s[enyo]ria, fen d\'esta manera que unna monga que és molt amiga de sor Requesens li demanava molttes voltes de què estava trista, y ela li dia que de la poca raó que avien donada a a v[ost]ra s[enyo]ria, y de aqui vinge a ferli /o/fertes que tenia un germà

[Foli 1vº]

mercader que anava sovint a Catalunya. Y axí ella féu una letra y donà-la a la monga, y ella la donà a son germà, segons ella me a dit. Y com a tengut respota no pogé escrile, que lo mercader no gosa pasar per los moros y aprés és agut anar a Nàpols. Y l’anas ella més #unguda en grans pols que li perdonàs com /o/ avia fet cens dirm•o y que la conselàs com /o/ faria; que no esperava sinó resposta certa que faria a v[ost]ra s[enyo]ria lo que ella li soplicava per a dir\'m-o a mi. Yo, senyora, la e conselada d\'esta manera: que palràs ab lo nostre reverennt vicari general que es mestre Melchior Pou, que asò es cosa de tanta inportansia que yo no•m só gosada fiar ab persona del món. Y sor Requesens li•a palrat, y li•a dit que a sabut que a v[ost]ra s[enyo]ria vol fer en monnestir y que la vol portar aquí per tennila prop. Y asò li•a acommanat en gran sequert. Y asò ce\'s agut a fer per no fiar de negú. Y venien en efecte, el /o/ avia de saber, per què ab el se concerta tostes que trau en monges pera abre monnestir enans que negu non sap y el ce\'n•és fet molt deficultós a causa dels béns. Y ella li•a dit que li toca a el pux no exi de la religió, y que és onra de la religió fer monnestir y molttes altes cosses que siria lal de escrire. Asò li dig per què de la primera letra de sor Requesens ni d•estes no li comonique a v[ost]ra s[enyo]ria [esborrall] fer del monnestir y lexir de asi, y lo que connexerà que sap y fes com a v[ost]ra s[enyo]ria d’esta manera que el portà estes letres c•es t(trencat)bat a si que anava a Leyda. Y a v[ost]ra s[enyo]ria escriva-li que li vaga #so palrar quel anara que sovint va a Balcelona per negocis. Y asò senyora mia te ec(trencat)er molt cequert per què sor Requesens té la magor por del món que no aribe a son pare ni a les monges fins a l’ora que aga de exir. Y per estes coses, es mester que a v[ost]ra s[enyo]ria palre ab lo nostre vicari general, que és persona de bon entiniment y de bona cociencia y conselaria lo que satisfà y del modo que este de portar sequetament demanili de gracia per

[Foli 2rº]

la pació del fil. Dueu que non sapien les senyores unes germanes ni persona del món d•esta, ni res del que tactam, sols ab qui li dig que es lo reverennt vicari y la resposta d•estes donarà a qui li donarà estes. Y per la vida no\'ns escriva si no com rebra letra de nosaltres en que li digam que pot escriure y voldria que ab estes ce determenàs, per què no•s segis algun desastre d’elles letres.

Y reste pregant nostre senyo guade [sic] la molt noble persona y estat de a v[ost]ra s[enyo]ria axí com yo\'l ne prege.

Escrita VIII de octubre

d.v.s

Hobedient filla que les manos li besa, cervir-la desiga,

Sor Àngela Margarit

[Nota que acompanya la carta]: [creu] Ma senyora, no dexe v[ost]ra s[enyo]ria de escrile a sor Requesens com acostumana, desimulant lo que pasa, sinó com acostumana, planamet, que si axí no•u feia, sospitarien alguna cosa\".