Fitxa de la carta

Ripoll, 2 [octu]bre de 1770

Oncle y s[enyo]r: Antonet, son fill, queda otorgat ab una mongia de est m[o]n[esti]r. A més de esta satisfassió, queda a v[ostra] m[ercè] y al nou provist la de haver-sse llegit capitularment son mèrit antes de la elecció y com age jo vist y oit aquell tan brillant, después del escrutini he requirit al secretari de capítol perquè insertés en nostres llibres capitulars tan favorable y apreciable relació. Tot a fi (va en reserva esta ma intenció) perq[u]è quant son fill estiga en carrera de pretendrer li servesca aquella com un dels instruments més justificats de son mèrit. En fin, mil parabiens a v[ostra] m[ercè], al monget y demés de sa casa q[u]e saludo.

Oncle, ara sí q[u]e és ocasió de q[u]e escriga las gràcias al s[enyo]r abat y, ab altre distincta carta, a est cap[íto]l. Totas dos cartas han de anar ab formalitat, vull dir, q[u]e a totas dos ha de donar tractament, comensant-las ab un M[olt] Il·l[ustr]e s[enyo]r en lo principi de una y altre y han de ser de full. Perdone q[u]e no és advertència a sa atenció, sino prèvia notícia de nostre estil.

S[on] nebot, fr[a] Peguera