Fitxa de la carta

S[an]t Martí Cescorts, juliol 28 de 1765

Charíssima prenda de mon cor: la ingratitut entre los vicis és dels majors y, per lo tant, no volent jo ser predominat de tant gran mal passo escriurer-li segona, demostrant mos nous effectes y lo punt cèntrich de ma inclinació, qual no pot declarar menos que la verdadera voluntat que professo a v[ostra] m[ercè], pues no està ningun instan mon enteniment sens un contínuo pensament ab v[ostra] m[ercè]. Quan estich dormint, ab la fantasia, demostra mon cor lo degut effecte que li deu, pues sempre està ab un contínuo somni; quant estich despert sempre anelo quant serà lo die de poder-li comunicar boca a boca lo que he sentit sa personal ausència y, per últim, per no ésser molest, no exposo ab escrits lo que li diria de paraula si pogués comunicar-li lo que voldria mon desitg. Li recomano ab vivas instàncias que cuydi per sa salut, que és lo que importa y és sert que sempre ne estich ab gradíssim cuydado per aver-la deixada tant trista y ab pochs senyals de continuació felís. Jo, encara que estich per est terreno ab gran violència, per estar ausent de v[ostra] m[ercè], però ma salut prospera cabal, a Déu gràcias, y no perdo punt per despatxar-me, que pot acegurar-li ma fina lley, que en quant me sia dable a ma indústria, procuraré en satisfer lo encàrrech de v[ostra] m[ercè], però no penso puga ésser en eixa fins lo die 8 o 9 de agost, per aver de practicar en esta una dependència abte per nostre negoci, però en quant puga procuraré escapar-me.

Si vol res de mi avisi, que sempre estaré rendit a sos peus, desitjant ocasions de son major agrado y no deixant de pregar en esta sua que Déu la g[uar]de m[olt]s a[ny]s.

Qui la amarà fins a la mort,

D[o]n Josep Burguès y Coromines

D[o]na Maria Fran[cis]ca de Caramany, molt s[enyo]ra y duenya mia.