Fitxa de la carta

Bar[celo]na, 20 agost de 1844

Amich Joaquim: vas rebrer carta tua en Areñs, però com en ella res me deyas qe. jo pugués creurer qe. me la dirigias a·mi, pues en ella sols me participabas la enfermedat de mon jermà y res me deyas respecte a tu. Esperaba altre de tua, però vehent qe. no ve, me determino escriure’t per participar-te com estich ja de regrés de la mia pasejada, qe. me ha probat mol bé y me he divertit vastant y penso tornaré pel setembre.

Vas veurer a·la tua Pepa y vas conèixer qe. no hi ha gran armonia entre vosaltres. Ygnoro las causas, pues no ma las divulgà, sols vas conèixer qe. hi habia algo de zelos de·la Mercè. Ygnoro las causas, qe. tu t’i pots haber donat per això, pero (entre nosaltres) no ets del tot ignocent. Jo no pretench ficar-me en lo qe. no me pertoca, però si sols buscas ocasions de deixar-la... trucan... lo carter... carta tua... enterat, sobre·lo de Fugarull, no hi dificultat, pues encara qe. hi tinch lo piano, no hi dono ja las llisons y est lo vaig atraurer.

Sabia las nobedats qe. me han deixat estupefacte, de color de noguera, ab un pam de voca oberta, tres y mitg de nas y escamarlat com una granota sensa pell, si és vocasió més alegre regositjo y complasch, si és capricho, ho reprobo. Tu, com a germà, me sembla qe. procuraràs indagar-o y aconsellar-la.

Yo també me faria frara, ab la Zuset (entre parèntesis). Ahí la vas visitar. Vaig surtir mal content de·la visita. Canta, toca, feu lo qe. vaig voler (no siguis maliciós). Me prometé cantar una ària mia, qe. ab la escusa de enseñar-li podré veurer-la més sobint.

Faré lo qe. me encarregas a·la Pepa, lo encàrrech de Planell no’l faré perqe. no dono llisó a casa Llubet y de resultas haben quedat reñits. En altre cosa pot[s] manar.

Desitjaria saber si has rebut la onsa de mon jermà y com estem de deute, pues parlàrem de entregar jo una onsa al fideuer y no’m recordo si és la qe. te ha de entregar mon jermà o si és altre qe. te devia o si esta altre te las vas pagar jo antes de marchar. En fi, se qe. te devia dos onsas, una qe. té encarregada mon jermà y altre qe. no s’i he pagat o si és la qe. me encarregares al fidauer y, en dit cas, te la deuria encara.

Sabràs com dono llisó a·la Esperanseta. Viuen al carrer de la Unió, nómero nou se, ella. Dna. Sinta me encarrega parlar-te del encàrrech qe. te feu y qe. si no... serà precís... en fi, no’m recorda lo qe. me ha dit.

Digas a Jaume qe. ja li escriuré. Una visita a las Fontorderas y una repulsa a mon jermà, polsa a·la mare y cura al nebot y te quedarà sumament agrahït est ton amich,

Bernat Calvo Puig