Fitxa de la carta

Bar[celo]na, 31 agosto de 1844

Joaquín: me ha mortificat vastant el qe. en la tua última posis en dupte e interpretis tan mal la interrupció qe. per motiu de la vinguda del carter vas tenir en la mia anterior y servint-me del teu mateig argument en pro meu, te dich qe. ja qe. he considerat inútil y ridícul vuscar aquestas escusas y rodehos, jo encara ho considero més tonto usar-los en un amich y quí no se té cosa particular qe. comunicar-li, pues la qe. anteriorment me habias escrit a Areñs res contenia qe. demanés contextació directa, pues se reducia a comunicar-me la enfermedat de mon germà y res relatiu a tu ni a cosas tebas. Aixís és qe. lo del carter no es ficció, sino qe. la lectura de la tua me feu veurer qe. eran infu[n]dats los càrrecs qe. te anaba a fer del teu proceder ab la Pepa, qe. no sols ella sino altres me habian dit qe. tu tractabas o feyas veurer intencions de deixar-la y pendrer a Mercè y si·no tenias altres motius de deixar-la, qe. los qe. tu me habias manifestat y ella me repetí, no podia menos de desaprobar la tua condupta comforme de paraula ja te tinch manifestat, però ja qe. sembla qe. has pres la cosa per altre estil y qe. te ha desagradat lo qe. me aji mesclat en asumtos ajenos, repetesch qe. me’n desprench de asumptos de esta naturalesa. Lo qe. sento qe. me han enfangat en altres relatius a Miguelito, qe. temo no surtir-ne tan net com dels teus. Basta de això.

Sobre lo de la onsa, me semblava qe. era com tu dius, però no’n estaba cert. Correspondré a·la del fideuher, en cuant a·la altra si la vols a Bar[celo]na no·y tinch incombenient, però no podrà ser tan promte, pues lo gasto de casa Borràs corre encara a mon compte.

He complert ab Dña. Jacinta. En cuant ab la Esperanseta, li vas dir y no’m tornà resposta y això sense consentiment del mateix individuo fa de mal executar. Lo casament de la Dolores està desfet.

Dona esprecions als de la casa tua y en particular a Dolores. Tu encarregares lo secret, però ja ho sap tothom. Fes lo favor de entregar la adjunt[a] a mon jermà y disposa de ton fiel e invariable amich,

Bernat Calvo Puig