Fitxa de la carta

Jesús, Maria, Fr[ancis]co sien contínua guarde de nostras ànimas.

Charíssima tia y s[enyo]ra mia: ab sumo consuelo rebí la sua carta per saber de la salut. Juntament li·dono las gràcias del regalo dels forma[t]ges, q[ue] foren tan lindos com de la sua mà. Tota la s[an]ta comonitat a·participat de·[e]l[l]s y totes li donem repetides gràcias y juntes suplicam al S[enyo]r li omente en lo espiritual y temporal, en particular jo, com a·la que tinch més obligació per lo carinyo y finesa de mare q[u]e sempre he sperimentat de v[ostra] m[ercè]. Per lo tant, tieta mia, no puch dexar de participar-li com gràcias a nostra S[enyo]r estich bona, contenta y al[e]gra, més del q[ue] puch splicar. [E]s·veu q[u]e nostre S[enyo]r no’m volia sinó religiosa, que la religió és per mi # (el estuch agraydíssima de q[u]e lo s[enyo]r vicari general, s[enyo]r canonge Farrés y lo s[enyo]r d[octo]r Vendrell se·recorden de mi. Li estimaré me’ls retorne las mamòrias ab tota fina voluntat, hi los prego q[u]e en sos sants sacrifisis me tingan present. Axí mateyx, li suplico me done moltres mamòrias a la Sparansa quant tinga ocasió. Lo donador de·[e]sta és un armano del convent. Li estimaré li fassa tot agasajo, q[u]e és un bon armano, q[u]e tenim molt consuelo. Nostra mare abadesa, mare mestre y demés mares a v[ostra] m[ercè] era moltas voltas. Jesús a v[ostra] m[ercè] me g[uar]de m[olt]s a[ny]s, com desitjo dest pobre convent de capuchines de S[an]ta Margarida al Real, a 20 de gener de 1710,

Sa na_boda q[u]e més la vol en lo sa,

Sor Isabel Ch[r]istina, indinna cap[utxina].