Fitxa de la carta

Bar[celo]na, 20 de abril 1819

Amat germà: después de la mort de nostre cosí Fontordera (que glòria gose) que me enviares a buscar per arreglo de papers, te vas servin en tot. Al últim pasàrem a Vich, vegí los cap[ítol]s matrim[onial]s dels avis y testam[en]t de la àvia y te fiu veurer la còpia dels punts principals y, sobre_tot, que se havian de fer dos hereus y me digueres que no te volias mourer del mas Riera y quedàrem q[u]e jo consultés en esta lo modo ab que se pogués arreglar millor, perquè tot anés ab la major armonia. Consegüent a lo referit en 6 de mars, te remetí còpia del dictàmen dels advocats y me acusares lo recibo, però sens parlar-me de las tuas resolucions. Vas pujar segona vegada, vehent que no me enviabas a buscar, com te escriguí, y trobí las cosas molt mudadas y que no tenias ganas de separar-te de ningún mas, sinó q[u]e los volias tots. Te fiu veurer que no podia ser y que jo ni en conciència podia precindir de voler lo que me tocava per lo gran dany que se seguiria a tercer, esto és, a la mia muller y a mos fills. Acordarem finalm[en]t en presència de eix s[eny]or rector y a son dictàmen que passés jo a Vich, que fes traurer autèntich lo testam[en]t de la àvia Esperansa Riera y q[u]e, tret q[u]e fos, tú vindrias, ho estudiariam ab armonia y se faria lo q[u]e aparegués més conforme. Te vas fer avisar y no te mogueres. Te escriguí dos cartas y me contextares ab la dissonant de 31 de mars q[u]e no me volias cedir res, que és lo mateix que dir, ab rahó o sensa rahó, jo ho vull tot y mon germà que se’n tòrnia a Bar[celo]na, que se componga y si té pa sech que·[e]s fasse sopas, q[u]e jo faré la meva. En Vich y Tona donar la culpa de nostras desavenèncias a eix s[eny]or rector, cosa que jo no puch dir, perquè lo dia que jo partí a Vich per fer traurer lo expressat testam[en]t de la àvia, se explicà dient que lo que importava era que ho consulteriem y que fessem los dos lo q[u]e fos de rahó. Lo sentim[en]t que tinguí de veurer que no podia compondrer las cosas ab armonia, segons mon caràcter, en vista de la tua tan clara resolució, no sé com explicar-ho, si sols que no me queda altre àrbitre que consultar ab gent inteligent, lo q[u]e podria fer e semblants apuros y fou que me aconsellaren pendrer pocessió del mas Fontordera, perquè me tocava en vista de las disposicions de nostres antecessors. Si haguesses vingut a Vich o a Fontordera com te manifestava ab las cartas, te hauria fet veurer que no solam[en]t los avis, sinó també lo pare y Jaume Fontordera, son germà, volian la separació dels masos. En vista de lo referit y passos que tu has dnat, me ha sigut precís acudir a esta Real Audiènia per·a·que forsés citat en ella si alguna pretenció tenias y, entretant, que fos jo amparat en la pocessió que tan llegítimament tinch presa. Jo, per obligació, full [sic] defensar tot mon dret, així com tu vols defensar lo teu, o lo q[u]e tal vegada te apareixerà tenir, però cantin papers y mentin barbas. A mi me apar tenir-los tots ben consultats ab molts en esta y també en Vich y, fins ara, no he trobat subjecte algun que no me donés la rahó. Si tu no vols correr ab armonia, no sé que dir-te, no és cosa que jo ho puga remediar ni se pert per mi. Desitjo la pau y la he desitjada sempre e, igualm[en]t te la desitja a tu ton germà,\\r\\n

Joan Riera