Castell_tarsol, al Sr. Fran[cis]co Fargas y Garriga
Castelló de la Plana, 8 juny 1830
Molt Sr. meu: la de v[ostra]·m[ercè] ý rebuda y, en ella quedo an_tarat dins pochs días li faré remesa. El conte li estich debén no li·afecte, perqè. ancara estich mal els peus, sols qe. ja estich mol mil[l]ó, només estich ara un poch mal el peu dret, qe., an·al·dit gros ý tinch un poch de dolor. Déu me lo [ha] anbiat. S[an]ta pasiència. De la segon[a] senmana de Coresma qe. estich mal. Ja dich, com som o antrem al bon tems, lo Sr. Dr. y salurgià diuan qe. luego estaré bo, com a<l>quell qe. no·a·tingut res. Déu o fàsia o fàsia la sua Sta. Boluntat. Los primés dinés qe. cobraré los ý anbiaré per la mansagaria, que·[é]s com dech dir-li y mània a S. S. S.,
Juan Passapera
