Fitxa de la carta

Germà Bonavent[ur]a: rebo ab molt gust la tua del 1 del corrent, axí p[er] las notícias de vostra salut, que nosaltres també gosam, gràcias al S[enyo]r, tenint-las axí mateix molt bonas de nostra monja, com també per lo partit me proposas del fillastre de Margarida per la pobilla, per ésser cosa molt a mon gust, no sols p[er] la calitat de la gent y consuelo de Margarida (a qui y Brustenga donaràs de ma part moltas memòrias), sinó també per_què en la hera present no·[e]ns convé altre partit sinó aqueix o altre semblant. Sols tinch lo reparo en lo que demana de assegurar y assenyalar dot a dita pobilla que fos segur, junt ab los crèdits de Margarida, perquè encara que axò és molt fàcil, és molt difícil per no dir impossible, que dit dot y crèdits pugan pagar-se fins que la hizienda estiga desempenyada o estiga cerca de axò. Y no podent nosaltres cumplir exa promesa altrament, no·ý ha rahó per·a fer-la, sinó fos que lo dit Brustenga se acontentàs de cobrar en aquell temps, que en eix cas mi convindria des·de ara ab molt gust, sens més pensar-i, perquè dono per assentat que, com Margarida proposa per marit de sa filla a son fillastre, deu estar ben segura que en aquest no·ý concorra ninguna mala circunstància. Lo motiu que Brustenga dóna de voler efectuar dit matrimoni del modo predit, qui és per no posar-se ab nous maldecaps, no me apar fasse molta força, perquè mentres Déu me done vida jo cuydaré de exa dependència del mateix modo que fins ara ne he cuydat y encara algo mas per lo que jo me sé, puix lo haver-ne jo cuydat del modo que tu no ignoras, no és estat p[er] altre fi, sinó per guardar que nostra casa no hagués de arribar a vendrer-se y aqueix fi lo conservaré mentres tinga vida y si Déu me la conserva uns 6 anys. Veuràs quant diferent cara farà la dita casa de la que vuy fa y, axí, lo dit Brustenga, per ara, no entrarie en nous maldecaps.

Per ta vida vejas que Lladó firme la àpocha de·l_a·dot de Mariàngela, perquè no pot tenir motiu algú p[ar]a rehusar-o. Lo die que jo vinch bé en que tot se pòsia en credit teu y sàpias-me dir si la dita Mariàngela a parit, que estave prenyada quant nosaltres passarem. Saluts, etc. Vale.

Ge[ro]na, 12 de 1731.

Ton germà,

Ca[non]ge Cortès