Fitxa de la carta

Germà Miquel: penso que ja auràs tingut notícias de la desgracia de Bar[celo]na, pues del dixo al beurau ý á molta diferència, pues hi·á dos dias que sempra estem ab un sustu. Disapta al bespra comensaran la gen alvorotar-se, anaran a sercà pa a algunas barracas y no’n trobara[n] perquè lo endamà lo avian de pujà. Comensaran a·fer trosus de las barracas y cramar-las, luegu anaran al pastim, posan[t] foch, que tot se cremà. Jo no’n sevia res perquè baix treballà a fins a las nou y, quan baix baixar de casa l’amu, me ba di[r] si sub que·[e]m retirés luegu, que cremaban las barracas y al pastim y cor[r]ian malas notícias. Lo diumenja de·matí me baix llevà y baix anar a·veura com cremaba al patim y baix beura que las cosas anaban de mala data. Me bai retirar a·mitja tarda. Baix tornar axir, baix anar al pla de palacio y o·baix beura tot ple de gen[t] y un frara caputxí que anava entra la gen[t] ab un Sant Cristo a·las mans cridant. Devan[t] la porta de palacio hi·avia uns quans dels que mogueran al·motí a[b] bastons a·las mans y pedras y al gen[e]ral axí al balcó consedin-los tot lo que demanaban, però ells no’s·bolian apartà, fen unas amasas ab los bastons y las pedras. La caballeria entrà per lo portal de Mar y las guàrdias bingueran en bers la Siutadela y se posaran devan[t] tot duana noba. Abansà després la caballeria, anan dret al portal del general y al·ser devan[t] lo portal que hi avia, aquells ab·los bastons y pedras se giraran contra la quevalleria. A cob de pedras feran reculà la caballeria y al·beura que la caballeria reculava, baix fugir luegu, beyen[t] la desgràcia que·[e]s preparava y, al mateix tems, donan senyal y se posan a tocar la generala a·mata degolla y enbestiran tots los soldats de caball ab las espasas pegan[t] cutxillada a una par y altra que·[e]n feriren una pila. Jo baix aber de manester totas las camas per poder-ma escapar. Al Pera no’l deixaran moure en·tota la tarda de casa. An sucseit moltas altras cosas que ja o sentiràs a·di[r]. Bar[celo]na, 2 de mars de [17]89. Vale. És lo que jo he·vist.

Juan Bugunyà

Miquel Bugunyà