Fitxa de la carta

Amich Miquel: vuyt dies ha se feu o principià la nova societat y cohabitació nostra ab mon germà d[oct]r Pau y sa família, però queda la mare en son govern, s[enyor]a y ma·s[enyo]ra y dueña de fer y acceptar en esta a qui vulga. Esta unió m[ol]t temps ha se disposaba anaba disposant y, finalm[en]t, después de una forta entre una y altre compart, se ha effectuat. Déu N[ostre] S[enyo]r beneesca las rectas intensions ab q[ue] he convingut y he procurat convèncer los de esta a la tal aliansa y cohabitació. Esta notícia ja la suposo en tu. Ab tot me apar conforme donar-te-la de part de la mare y de mi, respecte no haber tingut lloch lo reca[do], q[ue] p[er] est motiu se te envià p[er] tres o quatre vegades... No sé entendrer los motius q[ue] ha tingut la s[enyor]a J[ose]pha, falta de bona criança o maduresa en lo recado q[ue] envià en esta casa y és, diu la s[enyor]a J[ose]pha q[ue] fasan favor de donar-me lo travall de las noyas y q[ue] perdonen de la molèstia q[ue] los han donat en tot lo temps q[ue] ha vingut y q[ue] ara no vol q[ue] vingan més respecte de unir-se a Vms. los joves. La civilitat nota de tonteria donar satisfacció un estrany als pares o roquins de·las molèstias sufridas p[er] los fills o parents y, aixís, se ha manifestat m[ol]t més faltada de seny y bona criansa y insuficient y, encara·q[uè] jo prengui lo tal recado p[er] una baixesa de dita s[enyo]ra, ab tot, no deixa de contristar m[ol]t a la mare. He acquirit q[ue] no fores tu lo mòvil de tal de[c]enca[n]to, lo q[ue] me ha algun tan elegrat y donat peu per·a aconsolar a la mare, mentres q[ue] esperam las la entera llibertat de las noyas de part tua per·a venir en casa dies festius y feyners com antes y, des mateix modo, si vols donar algun gènero de alegria a la mare, tant desconsolada p[er] la ausència de tos fills y nebots meus y p[er] lo descortés recado de una no fidel madrastre en sos off[ici]s, com de justícia dech avisar-te en altre suposada en tu certa maduresa p[er] la correcció y lo sigilo en tal assumpto, pues tot lo q[ue] te he dit y diré és mogut cert aff[ecte]s de un quasi innat amor, no per·a causar ni[n]guna discòrdia y resentim[en]t. Si sols per·a viurer més honestam[en]t, conformes lley de Déu y dictamen de bona rahó,

Tarrassa, 8bre. 16 de 1796

Ton aff[ect]e y Germà Gubert y Bertran, p[re]b[e]re

Ch[a]ríssim Miquel Sagrera