EPICAT

Fitxa de la carta

Remitent desconegut

Remitent
Destinatari
Bogunyà, Josepa
Data
1803
Origen
No especificat
Destí
No especificat
Idioma
Català
Tema
Conflictes familiars
Temàtiques
abusos, cartes, tristesa
Epistolari
Epistolari de la família Bogunyà
Fons
Casa Bogunyà
Signatura
ACVOC90-28-T1-21
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Quartilla (15 x 21 cm)
Descripció física
Carta sense sobreescrit
Còpia o esborrany
Autoria de la fitxa
Javier Antón

Josepa Sagrera y Buguñà

Josepa: he sabut per m[ossè]n Nicolau q[ue] lo Pau, nostre nevot, me habia acusat ab tu q[ue] jo habia aconsellat a las noyas q[ue] fossen contra de tu y altres cosas, lo q[ue] és engany ni puch fer-ho sens faltà a la lley de Déu y, així, esta va per satisfació de dita mentida. Quant tingam ocasió de veurer-nos te diré lo q[ue] me apar haber dit alguna vegada, pues la falta de saber de escriurer me fa peresa esplicar-ma. En res te seré ofensiva.

Mariagna, sabràs q[ue] dias passats, mentres estaba conversant ab ma amiga Josepa Sagrera, vas reparar en ella una gran aflicció y tristesa. La curiositat me mogué a preguntar-li la causa y, ab llàgrimas als ulls, me digué q[ue] la causa era lo haber rebut una carta en q[ue] la disfamaban, dient-li q[ue] habia fet cosa que ni tan sols ho habia pensat ni somiat. Me ensenyà una carta ab firma tua però y de una lletra difícil de llegir, però me enseñà còpia de dita carta de una lletra clara y còpia de altre carta e[s]crita al Pau, son fillastre, y firmada de m[ossè]n Nicolau, ton germà, [el qual] va llegir las dos còpias y vas quedar pasmada de unas cartas tan desbaratadas. Com ha amiga, permet que·[e]t diga alguna cosa del q[ue] diuen. A·las primeras rallas suposas al Pau per un gran mentider de lo que habia dit contra de tu y, después, li donas tot crèdit del q[ue] ha dit de ma amiga #. Diuen q[ue] quant tindràs ocasió li diràs lo q[ue] te apar haber dit alguna vegada; diuen ser grant cosa, pues no ho fas a la ploma, fiant-i tans disbarats; después dius crehen q[ue] lo Pau, a qui tens per mentider, te digué que li habia tocat desonestam[en]t lo --, per usar de més prudència q[ue] tu no dich q[uè]; después, tenint per cert lo q[ue] lo Pau mentider habia dit, dius que·[e]t donas vergoña de saber tals cosas y q[ue] compòrtia lo tocar-la y sucir-la [sic] y que vàgia ab honestedat y q[ue] puga rependrer als fillastres, mes donant fe al q[ue] lo Pau mentider ha dit o tu has fingit, dius te aturdeixes, q[ue] no crides, después dius q[ue] és lletra de m[ossè]n Nicolau, después posa la fecha y firma tua. A la P.D. torna a repetir dits tocam[en]ts y, en seguida, li donas tal reprehenció q[ue] no se donaria mayor a la dona més abandonada. Preg[un]to q[uè] motius tens per donar tal reprenció y tratar de deshonesta a una dona # lo donar crèdit a un q[ue] confessas és un mentider. Me podria admirar que no úsias uns termes un poch més honestos, però de tu no me admiro y, ayxís, q[ue] trobas gust en repetir uns termes tan bruts, señal de no tenir molt net lo cor.

Nota
Per la cal·ligrafia, la carta es pot datar a finals del segle XVIII.

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .