Josepa Sagrera y Buguñà
Josepa: he sabut per m[ossè]n Nicolau q[ue] lo Pau, nostre nevot, me habia acusat ab tu q[ue] jo habia aconsellat a las noyas q[ue] fossen contra de tu y altres cosas, lo q[ue] és engany ni puch fer-ho sens faltà a la lley de Déu y, així, esta va per satisfació de dita mentida. Quant tingam ocasió de veurer-nos te diré lo q[ue] me apar haber dit alguna vegada, pues la falta de saber de escriurer me fa peresa explicar-me. En res te seré ofensiu, però jo sí q[ue] ab secret dech dir-te per ton bé q[ue] lo Pau me digué q[ue] fàcilm[en]t te acontentava o desenfadaba y me contà vostra amistat dient-me, entre altres, q[ue] en proba, lo die antes (quasi no ho gosa a dir) q[ue] te habia tocat deshonestament lo cul. Vejes tu si és cosa de·fer y quin pecat tan gran y q[uè] se pot pensar y inferir de aquí? Pensa q[ue] me doni vergoña de saber tals cosas y q[ue] tu comportes ni tant sols que·[e]t mírian deshonestam[en]t, quant menos permètrer lo tocar-te ni surrar-te. Mira, no lo dic per·a·q[ue] te enfàdias ni tínguias cap quimera ab ningú, sino perq[ue] procúrias no fer-te jochs ab criaturas, anant ab tota honestedat de vestir y te apàrtias de estas malas cosas y púguias reprèndrer ab franca llibertat las fillastres dels iguals mals. Lo q[ue] més aturdeix, q[ue] tu no cridastes en aquell casos tant deshonestos. Jo espero q[ue] no serà esta notícia per destrucció, sino per edificació y per lo m[ol]t q[ue] desitjo vostre bé. Sobre_tot, te encarrego y comunico tot açò ab secret. Esta és lletra de m[ossè]n Nicolau, p[er]q[ue] no pènsias haje fiat est asu[m]p[t]o a estranys y tingas per cert q[ue] ell no’t farà cap demostració y ni·[e]t parlarà de res de açò y ni menos ab altre, pues sab q[ue] cosa són estas cosas y quant gelosas. Savadell, agost 28 de 1803.
Ta servid[o]ra,
Mariana Duran
P.D.: Entengas q[ue] explica lo Pau ab repetició dits tocamens y maldat, no sobre la roba, si sobre en lo natural de las carns o pell. Repetesch q[ue] m[ossè]n Nicolau encara·q[ue] se escandelisà y és lletra esta sua (pues no vull confiar esta a ningú), no te demostrarà saber res, com si ho sabés per confessió, ni vol q[ue] tu li’n parles ni li desmòstrias saber esto per lletra sua ni li desmòstrias per tristesa ni per alegria extraordinària, però te fas a·ssaber q[ue] passarà una forta reprehenció al Pau, q[ue] pot ser passà algun effe[ct]e y, sobre tot, le diu a tu q[ue] sies honesta y santa y entengas q[ue] la Mare de Déu renunciaba y no volia ser mare del mateix Déu si hagués hagut de perdrer la castedat y virginitat y, per açò, no donà lo consentiment al arcàngel S[an]t Gabriel fins q[ue] la assegurà de no ser per obra de home ni ab concupicència ni a pèrdua de la virginitat y castedat, q[ue] se pert fàcilment y ab tots los vils deleytes y tocaments de q[ue] te instruirà lo confessor. Y te diu altre vegada y suplica perq[ue] mírias per la honestedat y puresa en totas ocasions per·a q[ue] sies apreciada de Déu y logres lo premi de las victòrias contra del dimoni, q[ue] sol fer guerra a vegadas a las de ton estat, condició y circunstàncias y, axís, en paraulas com en obras y accions, procuraràs agradar a Déu, espós de nostras ànimas, qui may deixa als q[ue] són·limpios de cor. Sobre lo dit, te encarrega en tot lo dit la prudència per la qual hauràs de fer alguna violència, però no quedarà tampoch sens premis y Déu benehirà eixa casa si eixa casa beneheix a Déu, alabant-lo en pensaments, paraulas y obras y observàncias dels S[an]ts Manaments y guarda de la s[an]ta puresa y castedat q[ue] deu observar cada un en son estat. Me perdonaràs y encara q[ue] podria parlar més clar, ho passo per alt, pues est bastant inteligenta.