Fitxa de la carta

Tarrassa, 8bre. 12 de 1803

M[ol]t s[enyo]ra mia: la impensada mutació de son exterior ab mi, lo gran silencio y, finalm[en]t, sa duració, han trastornat mon interior y melancolisat q[ue], no sabent ab qui ni com desahogar, he, finalm[en]t determinat comunicar mon sentim[en]t ab lo germà de Vm., q[ua]l me ha significat la causa de tant gran tragèdia q[u]e habia jo tant enteram[en]t olvidat, com si may se me hagués donat tal notícia. No presumia jo ja may trastornat a Vm. ab la entesa, sols avivar ab las expressions en ella... a fi de q[ue] coneixent la naturalesa odible de tals cosas, no se exposàs a un pícaro en la realitat de·lo q[ue] jo habia cregut y crech fantàstich o fals y precausionàs aduch los motius o ocasions en q[ue] pogués ser fals calumniada, pues aprecio lo honor de Vm. més del q[ue] pensa. Finalm[en]t, lo dimoni transtornador, per medi de una mala comprehenció o imaginació abultada, ha consternat a Vm. y ha privat la tranquilitat de mon interior, me ha fet aplicar alguns ratos extrahordinaris a la soledat y me ha perturbat en algunas obras de ma obligació. Desitjós, pues, de aconsolar a Vm. y lograr la quietut y la salut tranquilitat de ànimo.

Ha de saber q[ue] ab la virtut y gràcia de Déu totas las tribulacions se poden vèncer y un dels privilegis de·la virtut és la ajuda y favor de Déu q[u]e reben los bons en las tribulacions, que són quasi indispensables en est món, p[er]q[ue] és un mar tant tempestuós q[u]e apenas se passa mes, sammana ni die en q[u]e no hajam de aguantar la marca de afliccions, persecucions, disgustos de notícias funestas y altres adversitats, p[er]ò de tot se ix bé y contra totas las tempestats q[u]e puga mourer lo dimoni, arribam la barca de nostre cos y ànima al port de la tranquilitat y sociego, ab la ajuda y favor de Déu, q[ue] may falta als qui lo invocan de cor, com consto en diferents llochs de la S[an]t[a] Escriptura. En los psalms, diu Déu per David: Crídiam lo atribulat en lo temps de la tribulació y jo lo libraré y ell me honrarà (Psal. 26); en altre diu: Quant vaitg clamar a Déu me va ohir la mia oració y me dilatà mon cor en lo die de la tribulació (Psal. 49); en altre diu: La salut dels justos ve del S[enyo]r y ell és la defensa en lo temps de la tribulació y los ha de ajudar y librar y defensar dels pecadors y salvar, perq[ue] en ell posaran la esperansa, (Psal. 36). Pues, s[enyo]ra, estiga de bon ànimo. La alegria regulada per la rahó y produhida de una bona conciència és la millor y q[ue] may deu separar-se del cor humà, digan la gent o no digan contra la fama y honor de un subjecte no’ns ha de ocupar y basta la justificació de conciència, pues habem dar compte a Déu, q[ue] sap los cors, no als homens, q[ue] cada pas erran aduch en lo q[ue] veuhen. Finalm[en]t assegurat (com en la entesa expressaba) tant sigillo com si fos assumto sacramental y q[ue] tenia en tot una recta intenció, com està sobre dit, y no experimentant de Vm. més q[ue] lo bon af[ec]te antecedent, presumia en tal assumpto la benedicció del cel y q[ue] Vm. hauria donat una forta reprehenció al subjecte q[ue] la necescitaba. Estiga, pues, Vm. asseguradíssima de la sua estimació y honor y q[ue], aixís com ha Déu cumplert senpre a las promesas sobreditas, no desemparant may als justos en sas tribulacions y calumnias, ans bé los ha sempre asistit, com feu ab aquells tres joves q[u]e Nabucodonosor feu tirar al forn encés, a als quals Déu envià un àngel q[u]e convertia las flamas en un ayre temparat ab q[ue] no se cremaban. Altre cas fou quant essent possat lo casto Joseph ab presó y cadenas per haber estat falsam[en]t acusat de voler violar la muller de Putifar, lo assistí sempre Déu ab son favor y, finalm[en]t, fou constituhit s[enyo]r de tot Egipte y tingué domini sobre dels mateixos q[ue] tant lo habian afligit, en premi y gallardó dels falsos testimonis, y, finalm[en]t, recòrdias de aquella casta Susanna, q[u]e fou acusada ab testimonis, però falsos, de adulteri, p[er]ò sufrint ab s[an]ta resignació tanta calumnia, isqué gloriosa y confusosos [sic] los acusadors y testimonis falsos q[ue] habian acusat en lo tribunal públich, pues en quantas majors iniquitats han estat injustam[en]t enredadas estas personas, q[ue] Vm. en la publicitat, en los delictes y en tot. Olvídie, pues, totas las manias ab q[ue] lo dimoni enreda la sua imaginació y procúria la alegria q[ue] ha de tenir de sa bona conciència y no li faltarà lo favor y ajuda de Déu per·a son consol en esta y demés tribulacions q[u]e és, com dich, altre del[s] effectes de la virtut q[u]e li dispensarà lo mateix Déu com a bona christiana. Y queda q mon càrrech lo fer coneixer la sua innocència. Supl[ic]o a Déu la aconsòlia y g[uar]de m[olt]s a[ny]s.

Nicolau Gubert y Bertran, p[re]b[e]re

S[enyo]ra J[ose]pha Sagrera