Fitxa de la carta

Tarrassa y desembre 1 de 1803

P. Pere: he parlat ab lo Perpètuo (qui me vingué a trobar ayir vespre) sobre lo assumto, y me ha dit que ja habia enviat lo informe. Aquí te envio la carta original enviada a la Jusepa, ab firma de la Mariagna y una còpia fiel de la carta enviada al Pau. És veritat q[ue] tot és ab capa de reprehenció, pero la ypocrecia y molts vicis se verteixen ab capa de virtut. Si hagués tingut bona intenció, haguera aguardat a venir a esta, haguera représ lo Pau y, si est hagués confessat ser veritat, podia rependrer ab bon modo la Jusepa y, dient lo Pau q[ue] ho deya per riurer (com diu) habia de repèndrer seriam[en]t a ell y no a ella, per no alterar-la, pues tota dona honesta de punt y estimació té gran sentiment q[ue] la reprengan de tal cosa si està innocenta y és bastant a trastornar-la lo saber q[ue] la tenen en mala opinió.

Las queixas formals q[ue] dona la Jusepa contra m[ossè]n Nicolau son, prim[eramen]t, lo haber donat crèdit a un q[ue] a las primeras rallas de sa carta suposa q[ue] és un mentider y a la carta enviada al Pau ab firma de m[ossè]n Nicolau li diu: Ja sé q[ue] quant vols sabs mentir y, en altre part diu: Crech molt bé q[ue] ta tia no digué res del q[ue] tu la acusares a ta mare madra[s]tra. Tot assò proba q[ue] té al Pau per mentider, pues tenint-lo per tal a què ve de repèndrer a ella com si fos la dona més mandana. La firma és de la Mariagna, però confessa que la llegra és de m[ossè]n Nicolau y, después de la P. D., parla ell mateix.

La segona queixa és q[ue] habitant en sa casa, podia rependrer-la de paraula y no escriurer-li, pues podia la carta extraviar-se y fer-se públich lo q[ue] no hi habia, ocasionant de tenir-la, tans com la haurian llegida y altres per la dona més deshonesta, o bé donar en mans de son marit y causar gran confusió de zelos al veurer q[ue] los dos q[ue] habia de tenir més confiansa estaban amistansats, essent-li precís per no estar ab suspita lo traurer un dels dos de sa casa, causan-li grans trastorns.

La tercera, sabent q[ue] la Jusepa no sap de escriurer, habia de pensar q[ue] no era molt hàbil en llegir y enviar-li una lletra Clara, però, al contrari, li ha enviat una carta, com veus, plena de abreviaturas y borrons. Assò se pot pensar q[ue] ho ha fet ab tota malícia, pues no sabent-la llegir y fent-la llegir per altres, quedaria desfamada. A què ve q[ue] li diga q[ue] ho tinga ab secret si ell fa q[ue] se publíquia?

Lo q[ue] té diré és q[ue] sia ab bon fi o sia ab mal fi és digna de tota reprehenció. Tu reflecteix bé las dos cartas y, si no se escarmenta, passarà a majors cosas contra la germana, pues se veu clàram[en]t la gran ojerisa li tenen, y ell principalm[en]t. Ja te vas dir q[ue] tems passat envià una carta al Sagrera dient disbarats de la Jusepa, q[ue] a·ser lo Sagrera un altre, q[ue] li hagué donat crèdit la Jusepa la hauria pagada cara. Esta carta se ha extraviat. Jo la vas llegir per haber-la entregada lo Miquel a la Jusepa y esta a mi. Antes de esta carta n’í habia enviada una q[ue] és la q[ue] va aquí, de fecha de 16 8bre. de 1796. En eixa fa menció de la altre, pues diu: Com de jústias dech avisar-te en altre. Observa bé eixa carta y mira per·q[uè] tracta la Jusepa de mal criada y demés disbarats. Lo cas és q[ue] las noyas de casa Sagrera estaban a casa Gubert, se’ls habia de enviar lo menjar a totas horas, causant gran trastorn. Tot era portar notícias de casa Sagrera a casa Gubert y al contrari, causant grans discòrdias. Per evitar assò y la molèstia de portar-los lo menjar y també perq[ue] se anaban fent grans y no és convenient q[ue] las miñonas estigan fora dels pares, discorregué la Jusepa de fer-lar tornar a casa, ab concentim[en]t del Miguel. Al mateix tems esdevingué q[ue] los joves entraren a casa y, pensant fer-los mercè la Jusepa, los envià un recado ab tota atenció, com lo veuràs en eixa carta. No sé com m[ossè]n Nicolau pot tenir per descortés semblant recado, essent ab tota atenció, sinó q[ue] la passió q[ue] lo predominaba lo cegaba.

Ab las cartas q[ue] veus pots compendrer q[ue] mentres m[ossè]n Nicolau estiga a casa Sagrera y no se li mània q[ue] no’s pòsia més ab cosas de la Jusepa no cessarà de donar-li pesars y posar-hi discòrdias. Ara novam[en]t està la Jusepa q[ue] la posà en mal ab la s[enyo]ra Antònia, pues, reconvenint-lo de assò, no ho negà, sols en algun modo pretenia escusar-se. Fes tot lo q[ue] pugas per defensar nostra germana de un q[ue] pretén difamar-la.

Quedo preg[an]t al S[enyo]r te g[uard]e m[olt]s a[ny]s,

Ton germà y S. S.,

Miquel Buguñà

P[reve]re Pere Buguñà