Fitxa de la carta

Bar[celo]na, 6 septembre de 1806

S[enyo]r Miguel Buguñà

Molt s[eny]or meu: dias pasats, trobant-me en casa de la sua germana, la tia Rosa, li fiu a saber com, a motiu de haver jo conclós la pràctica de procurador, me’n havia retornat en la casa y compañia de ma mare, viuda, a fi de fer còrrer lo negoci que me dixà mon difunt pare, qual mentras practicaba estaban encarregat a dos procuradors, dient-li igualment q[u]e li estimaria moltíssim q[u]e, sempre q[u]e se li presentàs alguna proporció per afavorir-me, ho fes, pues q[u]e ara era quant tenia de comensar a còrrer mon bon nom que, sens dupte, dependeix de ell lo tenir un procurador bon negoci. Y ella, demostrando-me màs y màs el amor que sempre ans ha tingut, me digué cosas tals que solament las pot hallà la verdadera bondat a qui son dirijidas y que lisongean al inferior a qui son dirijidas, amonestando-me perquè ab tota llibertad pasàs a escriurer a·Vm. lo dit, perquè per sa part procuras o agenciàs de personas que per son conducto puga persuadir-las o dirijir-las a mi com a bon procurador (salvo sea dit ab perdó de Vm., perquè sé molt bé q[u]e ningú deu alabar-se a sí mateix) asegurant-los q[u]e ho faré com acostumo ab bon zel, no sols en descàrrech de ma obligació, sí que també per ser asumpto que de sa mà ha parat en mon càrrech. Nosaltres no podem pensar menos de Vm., atès la consanguinitat q[u]e hi media y ser molt regular que més abiat procurarà afavorir a mi que no a un estrany.

Las procuras no sols se han de otorgar a mon favor, sinó també de los causídichs Llorens Bosom (est fou mon mestre) y de Cayetà Domingo Combelles, perquè encara·que es veritat que jo puch portar tot y qualsevol causa eo asumpto per haver conclòs la pràctica y, com a fill de collegiat, anomenar-me lo collegi dos procuradors per prestar-me lo nom fins, y a tant q[u]e me tòquia la tanda de entrar en número, però no puch titular-me procurador o causídich, lo q[u]e li aviso no més q[u]e per sa intelligència, pues q[u]e això no’m lleva ni’m quita res y no són mes que futesas de París.

A Déu gràcias tots estam bons, a excepció de la tia Rosa, q[u]e dias ha fa llit de resultas de una disipela que li surtí en la cara, però penso que quant antes anirà del tot bé, ajudant Déu. Ab est motiu me poso a la sua disposició, desitjant de veras tenir mil ocasions de servir-lo y poder-li fer a conèxer enterament ma conducta. Recados a tots los de sa casa y mània lo de son agrado de S. S. S., Q. B. S. M.,

Anton Grases, son nebot

P.D.:

Posarà en las cartas: A Anton Grases, pasante de nott[ari] r[ea]l y causídich, viu en lo carrer de las Madalenas en Barcelona.