Fitxa de la carta

Granollers del Vallès y set[em]bre als 8 de 1806

Querido Miquel: en resposta a la tua estimada de 2 del corrent dich que per ara no nos és dable encara fer nostre viatge a Montserrat y no sé quant serà. Abans, apreciem lo avís y lo teu convit y celebrarem que sia feliz lo viatge y que ab la s[enyo]ra Esperança vos hi divertiu bé y encomanau-nos a aquella reyna s[antí]s[i]ma.

Esteve Pagès y Miquel, son germà, eran fora de esta vila alguns dies ha y avui he pogut lograr algunas notícias per·a contestar a la tua en assumpto del vi, lo que practico valent-me del medi del correu, per major seguretat. Lo que señalaren a esta vila són 12.000 rals de velló y la repartició que se ha fet va notada en lo adjunt paper que me han entregat, però tothom està descontent de la repartició y màxime a que nostre s[eny]or alcalde y ajuntament no ajan acudit al s[eny]or intendent per la modificació de la tacsa, pues en Mataró (tu ja sabs que població és) no han tacsat més que 18.000 rals, de modo que als que tenen la graduació més alta no’ls tocan més de unas 5 o 6 pessetas, lo que comparat ab los de 24 pessetas a Granollers és una exorbitància, com a primera vista se presenta y, ab això, no és de admirar lo descontento dels vehins de esta vila. Al principi cobraren de alguns, y molt pochs, y ara reparo que de algun temps no han dit res de ningú y tinch alguna notícia si per part del s[enyo]r alcalde se ha representat la dificultat y casi impossibilitat del cobro com han fet vàrias altras poblacions. No sé si de això se haurà mogut lo s[eny]or intendent a representar-ho a Madrid. A mi me ha insinuat un subjecte que li apar del cas no anar-hi massa de·pressa y veurer las demés poblacions, màxime las grans y principals com se portan. He ohit a dir si en Mataró ho han carregat o volen carregar sobre la carn. No sé lo que té de veritat, però tot això ho aviso per vostre govern y·si algo més necessitas de que jo puga informar-te, avisa, que ho practicaré ab lo gust de que pots estar assegurat.

Ab esta ocasió te suplico que suposat que la grana de aquells clavells de Índias no volgue nàixer (jo no sé si seria algo vella) me fassas lo favor de recullir-me’n una capsa de cada espècie del groch forç y del flach dels recents y que ajan florit aquest añ. Això no va depressa y, així, fes-ho quant te aparega, pues hi ha temps fins al añ vivent, lo que ho estimaré molt.

Los de esta ta casa y casa la Pona retornan las expressions y saludan a ma parentela. Déu te g[uard]e m[olt]s a[ny]s y mana lo de ton agrado a ton segur y affectuós servidor Q. T. M. B.,

Joan Tor[r]ent y Pagès, p[re]b[e]re

Que[ri]do Miquel Buguñà y Monpeó