EPICAT

Fitxa de la carta

De Josep Ventós i de Frigola a Josep Bertran

Remitent
Ventós i de Frigola, Josep
Destinatari
Bertran, Josep
Data
8 de maig de 1829
Origen
Olot
Destí
Girona
Idioma
Català
Tema
Herència
Temàtiques
testament
Epistolari
Epistolari de la família Ventós
Fons
Casa Ventós de Sant Cristòfol les Fonts (Olot)
Signatura
ANC, Casa Ventós de Sant Cristòfol les Fonts (Olot), UD 44
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Descripció física
Carta sense sobreescrit
Autoria de la fitxa
Javier Antón

Olot, 8 maix 1829

Mol s[enyor] meu: li estimaré tínguia la bondat de consultar ab lo d[octo]r Parés lo cas següent: morí la s[enyo]ra Maria T[e]resa sens fer testament. Esta, com V. sap, era madrastra del pare de la pubilla (que en pau descànsia) y, de consegüent, segona muller del pare de la dita pubilla. La s[enyo]ra Maria T[e]resa quant se casà ab lo d[octo]r Pau Salabert era ja viuda de un tal Fon_seca. A dita s[enyo]ra, después de la sua mort, se li han trobat diferentas joyas, algunas de mol balor y se ha sucitat la dificultat si ditas joyas debian quedar de sos fills o si debian tornar a la casa y, tractant-o amistosament, quedàrem que, prenent notícias uns y altres, veuriam si podriam saber (perquè res ne parlan los capítols) quinas allà porta y quinas li dona lo d[octo]r Pau, son segon marit, y, de est modo, saberiam quals eran de ells y quals debian tornar a la casa. Averiguarem això y jo me crebia estar corrents quant ayí ban rebrer carta en la que me diuen que en quant en est punt estem correns, però que ara deu averiguar-se si las joyas que li donà son segon marit las hi donà antes de casar-se o después de casats, perquè si las hi donà antes de casar-se eran propietat sua y, de consegüent, ara de sos fills. Això és difícil de averiguar y, aixís, Parés que díguia si està fundada en dret la sua pretenció.

Lo d[octo]r Pau Salabert tingué tres fills de primer matrimoni: lo un era al pare de la pubilla, lo altre lo d[octo]r Joaquim; y lo tercer, la Maria Aneta, casada en casa Boter de Mataró. Esta t’e lo dot que li asanyalaren sos pares, pagat, y lo d[octo]r Joaquim, com V. sap, per la sentència arbitral que se feu antes de nostres casaments, té asanyeladas sinch mil lliuras y, a·pesar de tot això, se creuen tenir una part ab ditas joyas si quedan de la casa, alegan que si no són las matexas de la sua mare se desferan aquellas per compondrer estas. Síguian o dexian de ser de la sua mare, las tals joyas no crech tínguian cap dret a ellas, perquè tenen sos drets pagats, la una ab lo dot y lo altre ab la llegítima que li asanyalaren los àrbitres. En fin, V. que està enterat de com està la casa de Bana y de lo que media antes y después de casats, ja me entendrà y ho pot esplicar a Parés y escriurer-me luego son dictàmen sobre los dos punts, és dir, si no constant en lloch y sent imposible de averiguar si las hi dona antes o después de casada, deuen tornar a la casa o si deuen quedar de sos succesors; y, segonament, si los fills del primer matrimoni, que lo un té pagat lo dot y lo altre asenyalada llegítima per una sentència arbitral, poden pretendrer res en ditas joyas.

Los doctors utriusque lunis escriuen que estan bons y que, per últim, al temps se ha asentat y que luego que àgian feta la oposició que serà a últims del que estem se posarian en camí per esta.

Lo asumto ba seguint ab las vicicituts pròpias de semblans negosis, pero ab lo fabor de Déu crech que se’n aixirà, que és quant se me ofereix, quedant son amich y S. S. Q. S. M. B.

Ygnasi Ventós

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .