Fitxa de la carta

Olot, 19 maix 1829

Mol s[enyor] meu y duenyo: he rebut la sua apreciada y, en contestació dich, que lo asumto de la P. segueix y no crech se dèxia, per lo tant, habent tingut una satisfacció que se pogués arreglar lo del sensal y, aixís, si V. coneix que síguia nesesari que jo vínguia, escríyviam, que ho veri[fi]caré cual_se_bol ora y comensariam de posar fil a la gulla y, después, quan vínguia lo cas no nos auriam de precipità. En fin, V. mateix escríguia.

Los nois per est correu me diuen que encara que és veritat que lo rector los habia promés se ferian las oposicions de Lluís lo catorze del present, ara aparexia que los s[eñ]ores, teólogos, se li·an empeñat fortament perquè ciguian primers las de aquella facultat y diu Pepe que com tot ho poden no serà estrany que ho logrian y los retardan a la vinguela mitg mes més, que és quant se me ofereix, quedant son amich afecte y S. S. Q. L. M. B.,

Ygnasi Ventós