Fitxa de la carta

Vilafranca y octubre 23 de 1800

Amich Baltasar: per la última que te escriguí des·de Scala Dei de fecha 18 del corrent queda ja enterat de nostre projectat regrés a esta, que dirigirem per Poblet, <S>S[an]tas Creus, Valls y Tarragona, de ahont isquérem ahir al matí, dinant al Vendrell (ahont lo Anton me mostrà carta tua) y arribant a esta entre sis y set sens novedat y sens sustos ni desgràcias (que no ha estat poca dicha) si se diuen que en totas parts no oíam sinó parlar de lladres y que en Monblanch, al cap de poch de ser nosaltras al Hostal, arribaren tres marxants robats molt allí cerca, que se medicaren y sangraren en lo mateix hostal per raó del susto y, segons se explicaren, los avia succeit lo robo poch después de aver nosaltres transitat aquella tarde del diumenge des·de Poblet a dita vila de Monblanch, motiu per lo qual no nos atrevírem después a deixar més la carretera per anar a <S>S[an]tas Creus y Valls y retornàrem altra vegada a Tarragona per tenir aquell camí més conegut y ser més públich y menos perillós. En fin, lo bon temps que ha fet tots estos dias y las bonas recomendacions que en totas parts portàbam nos han proporcionat bon tracte, bonas posadas y bona conpañia per·a lograr veurer y seguir tot quant hi ha agut digne de veurer-se y més memorable en los paratjes que avem passat, avent per últim regresat a esta felisment ahir nit, trobant bonas las germanas y sens novedat alguna [en] aquesta casa. Vulla Déu concedir igual dicha al Joan Morgades y a son fill Tonet, al d[octo]r Ballester de Vilant y a·la Josepha de Belvei que, segons nos han dit, dinaren así junts antes de ahir y enprenian son viatje cap a Vich per lo bateix de·la noia que ha parit la Tereseta Planell, de qui ha de ser avui conpare lo dit Joan del Grau, ab qual motiu, diguesen, seguirian tanbé la plana de Vich.

Per la altra mia antecedent que te escriguí des·de Reus, quedas igualment també instruit dels tractes que tinguí allí ab lo s[enyo]r Anton Rovellard y ab son procurador sobre los asumptos de nostre Barcelo, que deixarem pendents, y del mateix modo que te vas escriurer sens aver pogut averiguar allí ab ells ni ab el notari lo fet de·la veritat. Sí solament que Barceló firmà en poder del notari Alegret y Casas de aquella vila acte de venda de part de la sua hisienda, que tenia enpeñada com la que té la Tuias al mateix Rovellard per son crèdit, al compte de Torroja, al escolà de Reus y a dos altres acreedors de aquella vila, als quals ha tret de posesió dit Rovellard, pagant-los sos respectius crèdits ab vales reals y donant al mateix Barceló a conresar [sic] las ditas terras a mitjas, ab los pactes que est suposa aver-te ja explicat, qual acte firmà en Reus después de aver-se vist en eixa ab tu y así ab nosaltres, sens enpero que lo dit acte se extènguia a res més ni fossa ni tinga cap relació a res de la Tuias y, segons entenguí después, los dits acreedors o alguns de ells li repugnan ara lo dit pago ab vales reals y per son resistir-se a deixar la posesió de ditas terras.

Arribàrem después a Falcet, hospedant-nos allí en lo mateix mas de·la Úrsula o del Barceló, a qui trobàrem cabalment ab sa muller recien parida y que anaban alashoras a batejar la criatura. Allí estiguérem los dos primers dias, anant y venint de allí a Falcet matins i tardes, prenent prenent veus mentres ell se quedaba acupat en lo tràfech de sas bremas. Seguírem ab lo moso ranxero y ab lo mateix Barceló totas las terras de·la Tuias fins a·las mateixas fitas que en la montaña y bosch avia ajudat a plantar ab tú lo mateix ranxero. Lo bosch encara estaba entacto, per més que las veus de Falcet nos diguésen, equivocadament, que los avia arruïnat y tallat arbres. Pues que lo bosch y arbres tallats és lo contiguo e inmediat a·las mateixas fitas del que té la Tuias, y com los de Falcet ignoraban las ditas fitas, se equivocaban i creian que avia destruït lo bosch de·la Tuias. Las demés terras sí que no estaban del tot ben cultivadas, a causa del mal añ y falta de diners, que penso aurà tingut dit Barceló per·a donar-los lo degut conreu. Passàrem después ab ell los comptes del añ pasat segons la mateixa nota que ell te avia aquí manifestat a tú y así a nosaltres, de resultas dels quals restà ell debedora a la Tuias 131 ll[iures] 3 s[ous] 7 [diners], que prometé portar-li a Barcelona en lo pròxim dia 15 de novembre, dient que no tenia ora diners y que per fer diners vendria una porció de vi a raig de cup per sa carta de gràcia. Però respecte que ell acostuma faltar als contractes, no paraban ells que fos fàcil de trobar en Falcet subjecte que arrendàs o cuidàs o volgués pendrer nostras terras, majorment ara que té Barceló pendent un asumpto criminal de resultas de aver cedit a un per·a librar-se de certa execució decretada los fruits de certa finca, y después que aquell segà lo blat anà Barceló de nit a portar-se’n-i las garbas, que per medi de un escrutini fet en sa casa o mas, foren después encontradas dins lo forn, y apoderant-se’n lo mateix batlle Rocamora, las feu batrer y té en casa lo blat en son poder per manifest del tribunal, motiu per lo qual digueren tem encara Barceló al dit procurador Andreu Montaner com a apoderat de aquell que feu y segueix encara aquella instància. Y ab això me digueren que si lo dit Andreu no se’n encarregàs ningú se trobaria en Falcet que volgués entrometrer-se en res de Barceló.

Dit Andreu digué a asó que no·[o]bstant que ell té cedidas altres las suas terras a parceria, per·a servir-nos a nosaltres cuidaria y se encarregaria de·las terras de·la Tuias del modo que volguésem y se entendria ab nosaltres privadament de·la manera que nos aparegués millor, oferint servir-nos en tot y per tot, sens interès. Ab tot, emperò, que de qualsevol modo que fos, obligàrem al dit Barceló ab escriptura de ters, pues que ell sempre temia la obligació de·la persona, que era lo únich fre que lo contenia y podria contenir-lo. A dit fi acordàrem que jo digués a Barceló que ja avia trobat en Falcet arrendatari per las terras fins a tant que espirasen los cinch añs de·la carta de gràcia. Que lo dit arrendatari era lo Andreu Montaner, que nos donaria 300 ll[iures] de arrendament per cadascún añ, pagant-nos anticipat en lo primer añ y donant-nos per lo cumpliment dels demés añs en fiadors a son pare y germà y, firmant-nos per la major seguretat escriptura de ters ab obligació de bens y persona. Y que después ell y nosaltres ja nos entendríam y regularíam la cosa en los termes més racionals, pues que lo que ara inporta es traurer al dit Barceló de·la terra e inposibilitar-lo per medi dels pactes y gravàmens del arrendament, de poder-lo fadigar y quedar-se ab ella.

Ysquérem de Falcet ab esta resolució, dirigint-nos a·la Cartuxa, passant per lo mateix mas de·la Úrsula per despedir-nos (com avian quedat) del Barceló, que nos aconpañà fins cerca de Tarroja. Si comuniquí per lo camí la sobredita última resolució del arrendament que avia trobat en Falcet y que lo Andreu seria nostre arrendatari ab los pactes que tinch dit y que si volia ell usar de·la fadiga estipulada en la carta de gràcia, se determinàs, ans que passàs lo dit Andreu a ficar-se y conreuar las terras de·la Tuias. Quedà ell sorprès y sols digué que si lo Andreu avia pensat ficar-se en sa ysienda no si ficaria y que si si ficaba faria ell lo posible per·a traurer-lo, y que·tenia entesos los pactes sobredits y los reflexionaria. Que ja veia que lo Andreu se aconsolaria de perdrer molts diners per·a donar-li est xasco. Y que en lo pròxim dia 15 de novembre, en que prometia ell venir a eixa ciutat per satisfer los comptes de la Tuias, tornaria també la resposta corresponent sobre fadigar o no lo dit arrendament ab los mateixos pactes si cirdunstàncias del Andreu (que podràs tu millorar si te apar y posar en escrits del modo que te aparega, pues tira solament a imposibilitar dita fadiga) jo creuré que asó aurà estat un alsaprem o colp terrible per·a mourer al dit Barceló y fer-lo temer. Y que aurà ja tal vegada anat o que anirà a Reus luego de desocupar-se de·las bremas, a encontrar al seu corresponent Rovellard o al Sebastià Martí, que es lo procurador de ells dos, y que junts consultaran allí lo faedor ab lo seu advocat, que és lo s[enyo]r Manuel Grasot, y de un modo o altre creurá que se eixirà en breu de aquest asumpto. Tu ja estas instruit de tots mos pasos practicats en Reus per medi de·la carta que te escriguí des·de allí y penso la guardas per ton gobern. Ara te he instruit ab esta de tot lo ocorregut en Falcet per la tua mateixa inteligència y, segons lo contengut de ditas cartas quedas ja plènament enterat del actual estat del dit asunto, per lo que puga entretant esdevenir. Y si fos cas que Barceló no conparegués a eixa conforme prometé en lo pròxim dia 15, podria escriure-se-li, que respecte de no aver ell conparegut per la fadiga en lo dia que aplasà, pasarà a firmar-se la corresponent escriptura al Andreu de son arrendament. Y ab ell podreu entendrer-vos del modo que vos apareixerà millor. Mes tinch per cert que ab est motiu se maneijarà dit Barceló y que no deixarà de venir a eixa per terminar lo asumpto de un modo o altre. Entretant la Tuias comensa ja ara a disposar-se per·a regresar a eixa ans que fasa fret per así, a qual fi parlaba poch ha de regresar-se ab lo s[enyo]r Jaume Marsal, argenter, que diu pensa venir a eixa al endemà o altre dia después de·la pròxima fira de S[ant] Simon y Judas, que se fa en esta vila. Veurem lo que serà. Dona expresions a·tota eixa ta casa de part nostra y de tota la parentela que avem seguit en nostra romaria y a Déu que te gu[ard]e m[olt]s a[ny]s com li suplica,

Ton germà Estanislao

[P.D.]: Podràs participar lo arribo a·las noias y criadas de·la Tuias. A·par[t] qie d[o]na Rita té pocas ganas de venir a pasar en eixa lo pròxim hibern. Tindreu, espero, a d[o]na Josepha Pons ab sos novis después de Tots Sants, pues tenen ja en eixa pis llogat, segons he oit.

[P.D.]: En Falset pensan que dit Barceló, tenint com té nostres tractes a mitjas, res tira de·la pesa de·la sort, sinó que la meitat ho dona al compte de Torroja, que la té empeñada, y la altra meitat a nosaltres en forsa del dret de lluir y quitar, cuio acte no he jo vist, però ell res de asò porta en sos comptes y, per lo tant, tinch est per diner mort.