EPICAT

Fitxa de la carta

D'Estanislau Morgades i Olivella a Baltasar Morgades i Olivella

Remitent
Morgades i Olivella, Estanislau
Destinatari
Morgades i Olivella, Baltasar
Data
26 d'agost de 1801
Origen
Vilafranca del Penedès
Destí
Barcelona
Idioma
Català
Tema
Administració
Temàtiques
animal domèstic, arrendament, cartes, correu, tertúlia
Parentiu remitent - destinatari
germà germà
Epistolari
Epistolari de la família Morgades
Fons
Família Niubó
Signatura
ACVOC, 90-134-36/2
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Descripció física
La carta fa de coberta
Autoria de la fitxa
Javier Antón

Vilafranca, 26 agost de 1801

Amich Baltasar: contesto a·las últimas tuas que he rebut per est correu y per mans del teu sogre, que arribà a esta felisment, sens emperò la Perla, que ja se persuadí avia quedat en la torre de Sans y que no avent-lo encontrat en ella se’n auria tornat altra vegada, com suposas, a eixa casa, fent-li así falta per anar a·las perdius, que, segons diuen los casadors, n’i ha moltes. Se diverteix dins y fora de casa ab los molts coneguts que lo venen a veurer y en las nits fa la partida en la nostra tertúlia acostumada, alegrant-se que d[o]n Fran[cis]co vaja bé y que los demés de aqueixa casa vos mantingau sens novedat y que procureu a divertir-vos, que nosaltres est añ, así, sens mourer-mos de casa logram de tota la tabola que tenim fins cerca la mitjanit tots los dias en la casa de nostre administrador Vehí. Lo gran castell de foch de·la vigília de S[ant] Fèlix se tirarà en la Ranbla y lo dia del Sant, conclosa la funció, hi aurà altre petit foch ab una mossa o currutaco en la plasa del Oli, ahont habita lo pagès administrador que té lo Sant. Y al endemà hi aurà una corda de carretillas o cuets y alguna altra friolera al còrrer de·la font per donar gust a·las monjas y fer-las participar de la bulla de·la festa, que, per lo tocant a la yglésia, penso serà com los demés añs. Los saraus seran a·la casa del comú. Tot ho vejam. Lo teu amich rector de Calafell, que és así, nos ha dit que del Vendrell tindríam después demà a d[o]na Felícia, al Anton y germanas, als quals, en tal cas, parlaré, si tenen recomendació o fabor per aquells notaris de Falset a fi de lograr la proba dels capítols de·la Tuias, que se intenta. Y en quant als que me remets per addició en la tua carta que me entregà lo teu sogre, los considero inprobables, perquè lo pasament dels comptes que tinguérem ab Barceló así, fou sols entre ells y jo y la Tuias dins del estadi de esta casa. Y en Falset fou entre los tres mateixos solament dins un dels cuartos de sa casa. Allí fou ahont se li donà la pelfa y digué que aviam resolt de arrendar-o al Andreu Montaner mediant lo preu anual de·las 300 ll[iures] que nos avia ofert y que se li concediria a ell la prelació o fadiga si volia; a que ell respongué que quant vindria a Bar[celo]na en lo dia 15 de novembre se resoldria y ho raonariam alashoras ab tot lo demés que contenen dits artigles o capítols. Però tot això, com dich, no pot justificar-se per testimoni, perquè pasa únicament entre nosaltres tres privadament y a portas tancadas, de manera que a major abundament he enviat a buscar al mosso Po ranxero per·si podria declarar alguna cosa dels dits capítols y veig que no, pues solament diu que oí la oferta de·las 300 ll[iures] anuals que nos feu lo Andreu Montaner y que, avent-o jo dit a Barceló, est respongué que la feia per malícia que li tenia, però que fos com fos, no se li ficaria mai per mai en sa hisienda. En fin, no pot dir Po Ranxero declarar lo que se intenta, perquè no ne té altra notícia que lo que nos oia parlar a la Tuias y a·mi. Ja veig que auria estat molt del cas lo poder-se probar dita addició dels capítols que retorno, però, com no tenim testimonis, desconfio de·las respostas personals que donarà sobre ells dit Barceló, perquè lo considero poch escrupulós en negar-o, permés que se li exhigesca lo jurament acostumat. En quant a·las 15 ll[iures] que li deixà la Tuias en esta per·a continuar son viatje, ja te tinch escrit en ma antecedent que los encl oguerem en la suma dels mateixos comptes, que importaba 131 ll[iures] 3 s[ous] 7 [diners] y, ab las 15 ll[iures] deixadas, se aumentà fins a 146 ll[iures] 3 s[ous] y [diners], segons la mateixa nota que tanbé retorno. Y avia promés nos las satisfaria juntas en sa casa de Falset, però no tenim testimonis per aver estat a solas y privadament dita promesa, que no verificà y diferí allí per quant vindria a Barcelona, en lo dia 15 de novembre. No cumplí tanpoch dita vinguda a eixa en lo dia aplasat y tinch present que después nos escrigué en eixa escusant-se y dient que no tinguesam cap quimera, que ja nos pagaria tanbé des·de aquell dia aplasat los corresponents interesos. Cuia corta tallada y bruta del vinagre (que alashoras per la constellació de Cadis se posaba) tal vegada trobaràs encara entre los papers de·la Tuias, dins son escriptori ahont me apar la vas jo tirar per lo que podria oferir-se en lo succesiu. La fin ho avem raonat llàrgament ab lo teu sogre y li he fet evidència de·la falta de proba que teniam per la addició de estos capítols respecte de aver passat aquest assumpto entre nosaltres tres privadament. Ab això tira tas líneas y resa com millor te aparega. Ell no escriu perquè diu no se li ofereix res y no hi ha cap necesitat de multiplicar cartas y està divertint-se actualment ab la tabola del veïnat, ahont acut totas las nits lo drach y broma dels balls y, per consegüent, lo concurs de la gent después de·la novena de S[ant] Fèlix. Soler res més me ha dit en punt de enviar-la acà per la criada de·la Tuias, del que me avia dit lo teu sogre, encara·que opina com jo y se riu del càlcol. Ab tot, he fet diligèncias per si trobaria algú que volgués encarregar-se de conduir-la entre los molts que van y venen de eixa en estos dias y no he trobat perquè o los enbrasa o no volen exposar sos matxos o mulas ab caballs que mai lligan bé. Ab això he passat a·la casa de·la mateixa criada Caietana Cudier per·a·que cuidasen ells mateixos de fer-li conduir y, penso, hi enviaros, segons han dit, algun dels miñons de·sa casa y família. Si venen a buscar-la donaré ordre que la entreguian y li dònian menjar per lo camí y que li dònian tanbé esta carta que escrich per tú y, si no, anirà per lo correu. Expresions a tota eixa ta casa y a Déu, que te gu[ard]e m[olt]s a[ny]s com li suplica ton germà,

Estanislao

D[octo]r d[o]n Baltasar Morgades

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .