Fitxa de la carta

Falset, 20 de novembre 1801

Amich Baltasar: per no pasar-se, segons diuen las rieres, no ha encara arribat y vol ja marxar est correu, per·lo que, prenent ara la ocasió de escriurer-te continuo a participar-te mon viatje, que auràs ja sabut fins al Vendrell per la carta que te escriguí des·de allí en la vetllada del pasat dia 15. En lo dia 16 vas proseguir a Tarragona, però, al eixir de allí, comensà altra vegada a plourer después de aver dinat y anàrem ab la pluja fins a Reus. Allí me vas veurer ab Veget a·la nit per lo despatx de·la fusta de·la Tuias, qui me cunplimentà molt y digué tenia ja ordre de Forlet per tot quant se me oferís. Però tenia en sa casa a·la Parès de eixa y no se me acomodà de detenir-m’i gaire per no ser allí descubert del Barceló, que vas saber se trobaba al dit mercat de Reus, y que dit Veget, el amich íntim y tot a una cosa ab lo Rovellart. Vas ab això fingir-me molta pressa y me me’n anaba a·la Ribera y que, al retorn, parlaríam de·la venda de·la dita fusta, pues de est mateix parer era dit Veget, encara·que fos ab alguna pèrdua per raó de aver-ne arribat poch ha altre càrrech y ser poch lo consum actual, per lo poch despatx que ara tenen las botas y de tenir-ne moltas de sobreras tots los boters, a excepció dels que son pobres y no tenen crèdit per verdrer-los <las> al fiar. En fin, ho veurem allí a mon regrés. Al endemà dimars al matí isquí de Reus ab bon dia (no·[o]bstant de aver allí plogut tota la nit). Però a poch rato se mogué un vent fret furiosissim que nos acompañà fins a esta vila de Falset, alsant altra vegada los núbols y amenasant-nos pluja. En la Riera de Riudecols me donaren la plausible notícia de aver robat en la tarde antecedent debant las Borjas a tretse diferents homens y donas que venian del dit mercat de Reus y en las Yrlas los traginers no sabian parlar sinó de robos y lladres de aquell dia. Me convohí [sic] ab ells y, collocat entre cincuanta burros y traginers, arribí a esta felisment, a Déu gràcias, entre las 4 y 5 horas de·la tarde. Trobí sol en sa casa al Rocamora trastornat perquè sabé que entre los sobredits robats hi tenia ell alguns nebots y parents y tenia a sa muller y hereu a Riudecols, als quals esperaba ab sobresalts y no tornaren de allí fins ahir per dit temor dels lladres y per causa de·las aiguas y mals camins tinguèrem así tota la nit de mon arribo una furiosa tenpestat de trons y llams, pedra, pluja y vent furiosísim·que feia entrar las aiguas molt a dins de·las casas y obligaba a sos dueños a vetllar y buscar remei tota la nit. Fou un aiguat y tenporal com mai así se aja vist, segons diuen sos habitadors y gravísims los estragos y dañs que ha causat en esta terra. Però anem a nostre intent. En mon arribo envií a buscar luego a Batlle y junts anàrem a·la cúria, obrírem la plica y vas fer despatxar luego mandato per las respostas personals del Barceló, que sabent que era encara a Reus, y que avia de regresar de allí aquella nit, vas fer que lo nunci lo aguardàs a par per intimar-li personalment (com ho feu) a fi que no se me ocultàs y fes estar a mi así entretingut inútilment. Dimecres al matí no pogué conparèixer así per ditas respostas personals a causa de·la pluja y no poder-se pasar lo barranch o riera que té sota de son mas o casa. Vingué empero a la tarde y comensà a respòndrer personalment fins que fou fosch, continuant al endemà fins al mitj_dia las ditas respostas personals, cuia còpia encloch per ton gobern. Vas fer que lo batlle fos sempre present tanbé a·las ditas respostas y que tan ell com lo notari Pere Olives li replicasen y fesen evident si se apartaba de·la veritat y, a·pesar de tot això veuràs negat lo contengut en los cap[ítol]s 4, 5, 7 y 9 y 22 dels primers; 2, 5 y 8 dels segons; 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 13 y 14 dels tercers; y en lo 2 dels últims. Al endemà de mon arribo a esta vila marxà de así lo Andreu Montaner a Riudoms sens poder veurer-lo y no tornarà de allí, segons me han dit, fins al diumenge o dilluns pròxim. Lo pobre Rocamora, sobresaltat del tenor que dalt tinch dit, no està per res y sols tinch ab això la ventura y fabor de est batlle per agenciar-me así tot lo que tinch de menester, que ho practica ab molt afecte y gust. Ab això me ha portat est matí a sis testimonis, pagesos coneguts de esta terra, a qui he pagat sos jornals, per·a que se desocupasen y he procurat instruir en lo contingut dels dits capítols negats ab las raons de siència que he pogut (pues és molt mala feina lo instruir a gent senblant) y espero rebrer-los a tots sis entre avui y demà sobre los cap[ítol]s 14, 15, 16, 17 y 22 dels primers, sobre lo 2 (lo quint sols pot un de ells declarar-lo) dels segons y sobre lo 5, 6, 7, 8 y 9 dels tersers, encarregant al batlle que sia tanbé present a sas declaracions y, entre ell y lo notari, los guien ab las raons de siència que los he donat en un paper, perquè no se desvien de ellas. Lo Po Ranxero, ni Rocamora, no me ha aparegut del cas ger-los declarar, perquè los he vist tituvejaban y que no me farian proba, majorment sobre lo capítol 4 dels primers (sobre que tinch ja dit lo convenient en mas antecedents) y val més quèdia sens proba. En fin, sobre los demés capítols negats, espero que resultarà bona proba ab los sobredits sis testimonis, que me apar ser ja bastants en número si declaran conforme han dit y confio. Per los demés tocants a eixa de Bar[celo]na, tú te conpondràs, segons lo que veuràs en la còpia de ditas sas respostas, ahont trobaràs lo que nego y com te fa quedar a tu com un enbustero. Mes no me persuadia encara que confesas en ditas sas respostas, tants capítols com ha confesat. En fin, a Déu y a·la ventura. He demanat ja al notari que vaja traent-me al mateix temps la còpia autèntica de dita plica, que a pesar de no rebrer-se més que los sis testimonis per estalviar, penso que contindrà cent o més fullas per ser tan llarcs. Ell me ha dit que cuidaria después de trametrer-la per lo correu, però li he jo replicat que jo mateix volia portarmela’n y que no me’n aniria de así sens ella y sens los demés papers, tots despatxats. Tanbé me ha promés la àpoca dels 13 durillos del salari de·la dita escriptura de·la venda o compra de la Tuias. Sa venda feta per Barceló a Rovellart no és en est registre de hipotecas. Jo vas donar-los la nota del registre de Tarragona y ab ella lograren lo batlle y lo notari que al temps de las respostas confesàs Barceló aver venut a Rovellat 116 jornals de terra de la hisienda conforme ho trobaràs en las ditas respostas personals. Però los asegurà que en ells no estaban conpresas las terras ni res del de·la Tuias ni tanpoch las de altres, ni lo Mas y altras fincas que ell se reserva per sí. Y per lo tant, no té lloch la excepció dine actione agis de que voldrías oposar-li, si és així. Lo que procuraré millor averiguar-o en Reus a mon regrés en casa lo notari Alegret de allí, que digué tenia lo dit acte de Rovellart. Ara se veu engañat Barceló de dita venda feta per las 12.030 ll[iures] ab vales reals, pues al modo que estan ara los vales, diu li corresponen sols a raó de 40 ll[iures] per jornal los 116 j[ornal]s venuts a Rovellart y se’n penedeix. Lo batlle se ha apoderat ja dels fruits tocants a·la Tuias de·la cullita del añ pasat (que fou curtísima) inseguint la carta ordre y consisteixen en cosa de una carga y mitja de vi, una fanega de blat y uns pochs de fesols, sens cànam ni avellanas per no aver-se’n cullit. Li he dit lo venga luego per ser una cosa poca y tinga los diners a·la disposició de·la # Sala. Ab est motiu li ha parlat de conposició, part ab vales y part ab diners de son propi moviment i, sens aver-li’n jo parlat, ha conprés que Barceló la acceptaria o proposaria si trobàs diners, perquè diu dit Barceló que ab est plet nosaltres lo acabarem de fer perdrer y conprén que no desistiram com ja li tenim temps, ha dit. Però com no té diners per satisfer-nos en tot ni en part, no gosa a proposar-o y diu aguardarà tal vegada en abant si trobarà millor proporció per·a parlar-nos-ne, però no crech la tròbia, perquè està perdut, segons diuen. Tinch ja rebudas las 50 ll[iures] del d[octo]r Mariano Crusat, qui me’n ha ofert més y, tal vegada, li acceptaré la oferta si més ne necesito per pagar los gastos y al notari. Lo d[octo]r Alaix ha partit de así avui per Reus, ahont ha dit se detindría dos o tres dias per si volia jo anar-lo a·trobar allí i marxar junts fins a Vilafranca. Però jo, a pesar de mas instàncias y activitat, no confio poder estar dispatxat y eixir de así fins al dimars o dimecres, perquè serà llarga la còpia autèntica de·la plica, que penso contindrà més de cent fullas, com dalt tinch dit, y voldrà temps lo notari per enllestir-la. Ab tot, tu no me dirigescas así més cartas, sinó a Vilafranca, perquè tanpoch fins ara ha vingut así cap correu des·de·que hi so per causa del temps y no poder-se pasar las rieras. Expresions a tota eixa ta casa y a·la Tuias, noias y demés que me tingan present, a·fi que lògria regresar felisment a nostras terras en mitj de tan mala tenporada com corro, que ja protesto de no tornar més per así en senblants temps. Y a Déu que te gu[ard]e m[olt]s a[ny]s com li suplica,

Ton germà Estanislao

[P.D.]: No he pogut trobar lo teu barreló, perquè no saben si se perdé ja en eixa de Bar[celo]na o en Salou. Y en quant als de·la Tuias, los he fet demanar al Barceló per est batlle al temps de incorporar-se de·la cullita y li ha respost que los hi va tornar a remetrer plens de vi a eixa de Barcelona, sens dir-li per quin patxo ni ahont los avia deixat o entregat y, per lo tant, que los pòsia al llibre dels perduts.

D[octo]r d[o]n Bartasar Morgades y Olivella