Fitxa de la carta

Vilafranca, 26 novembre 1801

Amich Baltasar: encara no tinch contestació tua a·las que durant ma ausència de esta vila te tinch escritas. Ab tot, penso que las auràs rebudas ab la còpia de·las respostas personals del Barceló, que te vas inmediatament dirigir desde Falset, de ahont vas eixir ben despatxat dilluns dia 13 ab los traginers de allí, que anaban conboiats per lo temor dels lladres al mercat de Reus. Y avent allí pasat a veurer lo acte de·la venda dels 116 jornals de terra que confesà Barceló aver fet en 3 octubre del añ pasat en poder de aquell notari J[ose]ph Alegret y Cases. No volgué est manifestar-me’l ni llegir-lo per més que li oferís jo satisfer son just treball, dient-me que si lo volia veurer lo avia de fer traurer y que no tenia ell obligació de mostrar-me’l, añadint que no era la tal venda del modo que jo la portaba notada en lo paper. Y después de aver-me enfadat per sas raons y mal modo, passí a informar-me dels estils de allí sobre est particular ab lo d[octo]r Martí, advocat y amich, que me digué que ell me’l auria fet veurer francament en qualsevol altre dels notaris de allí que ajés recaigut dita escriptura, però que ab lo tal Alegret no si enpeñaba, perquè era un dependent de Rovellat y habitaba en una casa sua y ell lo mantenia de molta cosa per ser un notari pobre, principiant y mal vist per dita vila, que sols feia las escripturas del dit Rovellat y altres senblants, traficants com ell, y que en lo demés tenia poca feina y anaba a escriurer molts dias en los escriptoris dels comerciants. Ab est motiu parlàrem llàrgament ab lo dit d[octo]r Martí de nostre Barceló y del depòsit nos tenia fet ab vales reals per revendicar las nostras fincas. Y me digué que ell portaba una causa semblant a fabor nostre y que, avent-la poch ha consultada ab lo d[octo]r Tamaro, est li respongué que opinaba com nosaltres y que no debia ser admisible tal depòsit fet ab vales per la dita revendicació de·las fincas, enviant-li còpia al mateix temps del auto que provés la sala de Pelliser als tretse de mars de est mateix añ 1801, en la causa que de senblant naturalesa segueixen Agustí y Maria Ribas contra los pare y fill, Joseph y Fran[cis]co Gurri, notari de·la dita causa, Joan Batista Maimó, ahont te serà fàcil de veurer-o original ab las raons que pugas servir igualment a fabor nostre, pues lo auto diu aixís en substància: Los señores “en vista y con relación de estos autos han acordado y proveido que debían declarar, como declaran, nullo y de ningún valor el depósito hecho en vales reales por los padre e hijo J[ose]ph y Fran[cis]co Gurri en la Real Caxa de Amortisación al efecto de revendicar la pieza de tierra en disputa vendida con pacto de retro. Agustín y María Ribas”. Podrá servir-te tal vegada lo dit auto per lo intent, que apar és puntual. Isquí de Reus al endamà dimars y me detinguí fins cerca del mitj_dia a Tarragona, nedant per lograr veurer en lo registre de·las hipotecas lo dit acte de·la venda del Barceló, segons la nota que me remeteres extreta del dit registre per medi de d[o]n J[ose]ph Queraltó, a qui aní a visitar y trobí la porta de sa casa del carrer tancada, dient-me uns de sos veïns que avian marxat fora la ciutat en la tarda antecedent. Me vas presentar sol a·la oficina de ditas hipotecas gastant lo nom y recomendació del dit Queraltó ausent, per medi del qual se avia entregat aquell paper o nota de·la venda que demanaba ara veurer o que se me llegís (satisfets de son treball) y m’o negaren dient que era un acte de un salari pingüe y que si volia veurer-lo los lo fes traurer y que tenian fora de allí aquell manual en casa de altre notari per arreglar-lo, posant lo índice y encuadernar-lo, però después de vàrios debats, afloxant dos pesetas a un de aquells oficials, logrí que me aconpañar[an] clandestinament, eixint de allí a·la casa del dit notari que tenia lo manual y me’l fer veurer y llegir. Trobí en ell primerament una venda feta en lo jun del añ pasat per Barceló a Rovellat de 50 j[ornal]s a carta de gràcia per 5 o 6 mil lliuras, sens conpendrer res ni parlar de nosaltres y, después, se tractà [?] enseguida la altra venda dels 115 j[ornal]s feta en 5 octubre del mateix añ pasat per las 12.030 ll[iures] a carta de gràcia, ab la facultat de redimir-la ab quatre pagas. Conprén aquesta venda los 50 jornals de la primera, feta en lo mes de jun, pues diu que per redimir los dits 50 jornals y altres 7 j[ornal]s, que tanbé li avia enpeñat posteriorment, y altra finca que tenia igualment tanbé enpeñada a tal Iborra, boter (venda a carta de gràcia los dits 116 jornals, part bosch y part viña, conprenent-s’i en dita venda dits 116 jornals, los sobredits 50 y los altres 7 que ja ell tenia y tanbé la finca del dit Iborra, sens parlar res de nosaltres ni de ningú més, confrontant-los y designant-los per extens ab lo pacte que dit Rovellat ag[u]és de plantar-li a sas costas una gran porció dels dits jornals de bosch y de aver dit Barceló de conreuar-lo ab totas las demés terras venudas durant la sua vida y la de Paula o Fran[cis]co Montaner, pagant a Rovellat las parts de ellas a mitjas y ab altres pactes, etc., del qual preu rebé alashoras Barceló 4 o 5 sentas lliuras y se retingué Rovellat lo dret per la redenció del diner estipulat en la escriptura que, en resposta de nosaltres ni comprén lo nostre empañament, a no ser que fos conprés dins las afrontacions generals dels dits 116 jornals, lo que no penso, ni podem saber-o per no ser pràctichs de·las ditas afrontacions y veins confinants que se calendan en la dita escriptura. Y, per lo tant, no considero que se haja de gastar en fer-la traurer. Despatxat de tot asò, isquí de Tarragona cerca del mitjdia, avent allí vist al d[o]n Mariano Reonart del correu ab sa consorte, que me conbidaba (y saludan a tota eixa tertúlia), mes jo aní a dinar a·la Torredenbarra per eixir del susto y temor dels lladres de aquella platja y a dormir al Vendrell, des de ahont, per evitar las grans fangueras depasat lo Vendrell, Gornal y baixada del Arbós, prenguí lo camí de·las costas, dret a Calafell (cuio rector te saluda), Canet, Cubellas y Vilanova, ahont regresí felisment (que no és poca dicha atès lo temps y los perills, singularment dels lladres per aquella part) a esta casa, trobant sens novedat a las germanas y demés, que no me aguardaban encara. Temian tanbé per las notícias que oian de allí, de vàrios robos, algun insult. Tinc en mon poder la plica closa, cuios gastos són 55 ll[iures], 19 s[ous], 6 [diners], segons lo recibo que tinch del notari, conpresa la àpoca dels 13 durillos del salari de·la escriptura que igualment guardo. Y vas deixar un borrador de·la resposta (que aquí te encloch) per lo batlle sobre la carta ordre del segrest, que me prometé la remetria en breu y que te’n donaria avís a fi que tú pugas veurer-la ab lo escribà de càmara, que me apar podrà servir y cooperar molt a nostra proba y justificació, si ell la remet segons lo dit meu borrador que encloch. Però tan lo notari com lo batlle (encara que me feren molts cumpliments) sé que quedaren mal_contents, perquè a·més de·la paga sobredita, sé que esperaban de mi que los faria un gros regalo per la promptitut y acert ab que me avian servit, atesa la opulència y los mils duros que suposan tenia d[o]n Andrés, y ara sos succesors, en tant que lo dit batlle digué era muller de Rocamora, que per un asumpto de menos entitat que est nostre li avian regalat, esent batlle, un tocino de 90 ll[iures]. Y al veurer-se engañat me feu després tornar la part a ell tocant dels diners, dient que estaba content de aver-nos ben servit y que no volia res, lo que me obligà a anar al vespre a sa casa altra vegada ab los diners y a añadir-li fins a 17 o 18 pesetas que no volia prendrer de cap manera, dient que ell no volia res, que estaba molt content y continuaria a servir-nos en abant del mateix modo (lo que dubto), y deixant-li los dits diners sobre una taula, me’n vas despedir, lo que te comunico per ton gobern, sens que tu te dònias per entés quant li escrigas, ans bé pots donar-li moltas gràcias (com és cert que las mereix) del molt bé que se ha portat en est asumpto, bé que no per afecte, sinó per lo interés, baix la esperansa que tenian [o] esperaban del regalo ell y lo notari, segons tinch dit. Això és per ton gobern. En casa Rocamora res me volgueren ni poguí fer-los pendrer de·la mia manutenció, caball y moso per los cinch dias que estiguerem en sa casa, no·[o]bstant de aver-los-o jo esforsat [sic] molt, y són dignes, a·lo·menos, de manifestar-los nostra gratitut ab una carta de gràcias. Tots los papers y plica estan en poder meu y remetré si trobo proporció de portador segur y, sinó, seré jo mateix lo portador als últims de la semana pròxima, pues entretant vull descansar [#] cinch o sis dias per arreglar mas cosas y anar a·seguir las heretats. A més, que tinch entés que lo difunt d[octo]r Vicens Morgades, rector de·la Garriga, encomana li fesen en Castellví los funerals senblants i acostumats a tots los demés de sa casa del Grau, y que lo Joan, son germà, per·a cumplir-los tendria ja aplasat lo pròxim següent dimecres ab convocatòria de·la parentela en seguida de·la festa anual y acostumada de s[an]t Andreu y del demés aniversaris que al endemà acostuma allí fer celebrar per los passats, segons ahir m’o noticiaren al Vendrell, ahont ell avia ja estat ahir mateix a convidar-los per ditas funcions. Jo demà, si fa bo, penso anar a·las heretats i dinar allí per·a saber-o, pues si és aixís penso també asistir a ditas honras ab alguna de·las germanas i allargar per consegüent ma vinguda fina als últims de·la dita semana pròxima. Tots los dotse capítols de proba que debian allí probar-se, segons te vas ja escriurar, penso resultaran per la plica ben probat. Los demés ab las respostas personals resultan confesats en tot o en la part que basta. Lo capítol 4 no pogué probar-se perquè lo Andreu era a Riudoms, Rocamora [text incomplet].