Fitxa de la carta

Vilafranca y desembre 2 de 1823

Querido d[octo]r d[o]n Baltasar: lo d[octo]r Pau Martorell fa moltas propuestas y executa molt pocas. Deia que vindria a Bar[celo]na si jo venia per molts dias y jo, si a Déu plau, vindré per pochs y encara això no era més que propuesta de que jo no fas cabal. Jo no sé que se hàgia pres ninguna providència de que los secularizats tòrnian als convents y, per lo tan, dech portar-me com a secularizat. Se me acaban las llicèncias de celebrar misa y me és precís venir a prorrogar-las. Vindré en eixa de Bar[celo]na lo dia 15 del corrent desembre per lo fi que deixo insinuat. Si tens un llit desocupat y és del agrado teu y de doña Manuela, vindré en eixa de casa Navarro y, si·no, te estimaria enviases la s[enyo]ra Maria a casa lo noy, per si podria posar allí, per no haver de anar al hostal. Aquesta feiyna [sic] en altre temps era cosa de dos dias, però ab lo nou govern no sé si me despatcharan ab la mateixa brevetat. Luego de despatchat me’n tornaré a Vilafranca perquè no tinch res més que fer en Bar[celo]na. En lo interin de estar en eixa parlarem ab eixos pares, si admetran los secularizats y com te estimaré resposta del que·[e]t deixo dit. A·les noyas res lo he oit parlar de son regrés y si volen enir aquell dia vindrem junt[s], ajudant Déu.

Lo jermà del Nan ha comparegut, viu en esta y permaneix viu y, axís, lo medi projectar en cas de ser mort és de ningun valor per pagar las mil lliuras, per lo tan, li podràs dir que envii los poders que diu, per·a vendrer. Se diu que aquestos poders (que encara may han vingut) vindran o al batlle de·la cort o al apotecari Font y, quan vingan ho celaré, per escriure’t lo que proposaran per·a vendrer si farà per tú y, entre lo apotecari y procurador, parent del batlle, quèdia per·a tú si te agrada y se acomodan en lo preu. Ara se ven una hicienda de d[o]n Carlos, que se judica que valdrà de 8 a 9 mil lliuras. Si fa per tú me informaré de ella y te donaré avís dels marmesors de M. Anton Urgellés y demés de ell parlarem quant vindré en eixa.

Lo teu procurador res ha cobrat y res se espera que còbria. Los milicianos perquè se escusan y los que no ho són perquè li parlan injuriosament en lloch de·pagar. Per ara ninguna esperanza hi ha de cobrar de Anton Jener ni a instàncias mias ni de·las nabodas. Lo procurador té ja los papers fahents a son ofici, que me digueres li entregàs, que crech farà res o poch, y que diu que tornarà si se veia precisat de aver-se de tornar a ausentar, perquè se veuen molt amenazats, burlats e injuriats. Després de·fora las noyas se·li entregaran las claus del seller y botiga per lo que disposas.

La Mercè ha profesat avuy y ha·pagat las 1.000 ll[iures] y tot lo demés, com la Teneta, perquè las dos se reputan forasteras per aver estat batejadas fora. La que no paga, sinó 600 ll[iures], és la Bonet, per ser de·la vila. La Teneta profesa demà dimecres y lo dijous la Bonet. Veient que no se ha cobrat de ningú y que pagadas las mil lliuras me han quedat diners, y considerant que no era honor teu que la Teneta no profesàs ab lo mateix lustre de·las altres, y per evitar molts dicteris y disgustos que se li esperaban, he determinar [sic] comprar y pagar tot lo que se acostuma, com las altras, que penso ho tindràs a bé y tots veuran que res li·ha faltat y que se ha acudit a tot com la mare més celosa. Asistiré a·la funció a suplir la tua falta, que, gràcias a Déu, me trobo perfetament bo, sols que encara las camas flaquejan un poch.

Las noyas ja escriuen y, axís, ja sabràs de son estat. Mana y disposa de ton aff[ectíssim] y seg[ur] servidor,

Antón Malla, p[reve]re