Fitxa de la carta

Vila_franca y abril 8 de 1824

Querido d[octo]r Baltasar: havia esperat a escriurer que las vinyas fosen despatchadas, pero veitg que se dilata per lo molt que ha agut que fer. Las circunstàncias que han acompanyat al teu procurador me han obligat a encarregar-me aquest any del conreu de·las tuas vinyas y, al contemplar-las tan mal cuydadas, a judici de tots, he procurat esmenar la falta que se·ha tingut en ellas aquestos 3 o 4 últims anys, per lo que se·han tornat tots los ceps que se·han pogut, que pasan de set-cents, ab los fems corresponents, comprant los que han faltat, y ara se van cabant, però costa molts diners y lo procurador res cobra, perquè no té esperit de solicitar, per lo que li responen. Jo no he anat ni a mirar lo que·[e]m digueres en cas me faltasen diners, però antes no se acàbian me·ha aparegut dir-te si vols que acúdia allí o vols te delivèria alguna lletra que cobrant jo en esta tu pàguias en eixa y, en cas, me diràs de quina quantitat, com ja me insinuares en altra carta.

Lo Fabas no pot emblanquinar fins pasat Pàsqua. Si convé que se emblànquia aviat se comprarà la cals, que per això se necessítia als que ne tenen ja de amarada, perquè a falta de aygua no se·fan fornadas de obra cuyta. Ab tot, donant veus, me han asegurat que ara se treballaba per un forn que se·pensaba que pasat festas si posaria foch. Si se verifica, per tot lo abril aurà cals per umplir de cals la bassa de·la tua casa, per·lo que se te oferesca, pues se·judica aurà en los pous de casa tua aygua suficient per amarar-la.

Lo Mefa diu que ja saps que a samuntà tens un muntant fet y una pica y, quant dius los dos muntants, si en·tens un mes, que ab lo ja fet serian dos o si entens dos més, que ab lo ja fet seran tres, y després se buscarà qui los podrà o voldrà fer, que ja te vas escriurer que lo que los feia ha mort y son company may se·ha deixat veurer.

Lo Anton Camps ha mort y creuré que sos hereus no se entendran de deutes pasats y lo procurador diu que no troba lo que te deuen los Camps. Me he vist ab lo Pau Camps, cadirayre, que fa 25 o 30 anys que havia estat en una de·las tuas casas y li he parlat sobre lo asumpto y me ha dit que res debia, que ja havia pasat comptes ab lo teu jermà, que si trobas alguna nota serà descuit de esborrar-o. Diràs qui vols te fàcia las cadiras, tota vegada que lo Camps diu que no deu res. Si coneixes que lo s[enyo]r Miquel, escultor, las faria millor, pues creuré li sabrà molt, que no té vàlguias de ell, essent tan amich de·la casa. Si pots explicar lo modo y lo preu jo aniria més guiat, per no ser engañat. Desitjo saber com ha quedat lo assumpto que aquell dia anant a pasejar encarregares al s[enyo]r d[octo]r d[o]n Miquel Fiol, a qui saludo. Lo Janet Morgades me envia lo cobrador del catrasto perquè jo pagués la contribució que te imposan de 54 ll[iures], dient que sentiria que aguesses de tenir algun sentiment y, com jo havia ja rebut la tua, li vas respondrer que jo ninguna comisió tenia de tu y que si res volian era precís acudir a tu o al teu procurador y a aquest res li ha dit, però me digué que avuy te escriuria. A tots ha carregat de discrecions menos a tu. Lo miquel, escultó, entregarà la tua cadira sempre que vulgas, dihuen las tuas jermanas. Lo not[ari] Sala té lo vale de Olivella que me entregà la monja y penso que aviat se conclourà, però la Taneta voldria las 60 ll[iures] de·la pensió, per lo qual fi, diu que lo disapte per la·proporció que tindrà escriurà a sas jermanas perquè ho resoleu.

Disposa de ton aff[ectíssim] y seg[ur] servidor.

Anton Malla, p[re]b[e]re