Fitxa de la carta

Vilafranca y novembre 23 de 1823

Querido d[octor] d[on] Baltasar: tres cartas he rebut de tu y a ninguna he respost per la mia indisposició que sabs. Dos dias que dich misa, però ab molta flaquesa y debilitat. Las tuas jermanas diuen que per lo poch que·[e]ls donas no volen encarregar-se dels allotjaments, que ja sabs lo molt gasto que donan en rentar roba, llenya, oli, etc., y, aixís, si no te determinas de donar-los alguna cosa més per rahó dels allotjaments, de aquí avant no se’ls encarregaran. Me han alegats moltas rahons de que la casa patí saquetgs la guerra pasada, que més de 6 anys ha que res de roba se·ha fet y altras, per fer-me veurer lo error en què estàs de que la casa té més roba de·la que ellas te han manifestat. Des·de lo endemà que marxares, que los vas dir que em matllevasen roba per los allotjaments y prenguesen paciència en cuydar de tot lo demés mentres me duraria la malaltia te escriuria y veuriam la tua resolució, y ho han fet. Las tuas jermanas diuen també que, atenent que quant ets en esta no menjan ab tu y, atenent que si posas procurador en casa (diuen los ho han dit) tampoch menjaran ab ell, han resolt tenir criada y menjar sempre solas, tan si tu ets en esta com si hi ha procurador y, axís, demanan que las pàguias per tersas com havias fet fins ara y no per 15 dias. En lo que no miro inconvenient, perquè queda obviat lo fi que tenias de no pagar-las sinó de 15 en 15 dias, si consents en què sempre mènjian separadas ab la·pensió que·[e]ls pasas. Ja los he entregat 12 ll[iures], 10 s[ous]. Com fins ara no he anat sinó fins a·la iglésia, no me he·pogut veurer ab lo Janet Morgades, però ara que aniré allargant, encara·que poch a poch mi deixaré veurer luego que·puga y te escriuré la resposta.

Pasats los tres dias dels funerals de m[ossèn] Anton Urgellés vas enviar-la a·la sua majordona un comisionat que li dugués que jo te havia de escriurer de cert com quedaba la casa y me respongué per lo comisonat que ella se quedaba sola en la casa ab la sua jermana, de·la mateixa manera que estaba m[ossèn] Anton, y què si la sua jermana marxaba se quedaria sola, pues no volia ningú, ni capellà, y que d[on] Baltasar ja sabia que, si moria m[ossèn] Anton, ella continuaria estar-se en·la casa. Pensaba se deixaria veurer, però no la he vista. Los marmesors són m[ossèn] Félix Casas, m[ossèn] Félix Giron y m[ossèn] Joseph Ferrer y, com aquest és en Bar[celo]na, diuen que per això no se ha llegit lo testament. Me informaré de·la pallisa y de·la casa del costat y te donaré avís. Veuré si Nan presenta que vendrer y no faltaran expers àbils per la estima y de tot te donaré luego avís.

Avuy he sabut que·[e]l procurador era en esta y li he enviat la tua carta y me ha respost que ja se me dexaria veurer. Me veuré ab lo apotecari, que quant me porta la tua carta no poguerem parlar del asumpto. Procuraré saber quant lo jermà del Nan tinga los poders y què és lo que vol vendrer y lo que valga y, luego, te ho elevaré a ton conexement per ton govern, però se diu en esta que los notaris tots tenen orde de no fer acte algú de venda de cosa alguna de ningun miliciano. No sé què té de veritat. Lo demés què me dius queda a mon càrrech. Penso això basta per lo present, que la mia debilitat se cansa. Mana y disposa de ton aff[ectíssim] y seg[ur] servidor,

Anton Malla, p[reve]re.