Fitxa de la carta

Amich y s[enyo]r: me ha vingut gran·cosa lo Joan Xich, alias gran, a·quí entrego la capsa dins la qual va gat en sac y, si·no, a·la vista me remito. Ja suposo que a estas horas o dias d[o]n Anton Pastor deu pensar en retornar-se’n de Berga de·la boda de son fill d[o]n Anton. Amigo, si v[ostra] m[ercè] no ho pren ab activitat sempre serà fret y a·fes que ja és ora, però de semblant fruyta cada·qual se l’a de buscar y, después, entre gent y bonas personas se dona lo assalt a la pomera. Jo que he estat y estich més que medianam[en]t ocupat, ab tot, sols he estat de escriurer per no haver-i precisió y si avam a dir veritat y parlar ab equitat, v[ostra] m[ercè] fa com jo y, si·no, díguim si per d[o]n Anton Pastor rebé carta mia, data de Berga, en la que li participaba no sé què y v[ostra] m[ercè] después de años mil me’n ix ab una carta tant plena de etc. etc. etc. que no crech que cap notari ab 50 anys, de actuar, ne agués fet tantas la reyna mare, si que·las ha ben acabadas. Déu la tinga en la sua s[an]ta glòria, que morí lo divendres havent dexat a tots los ministres y ocupat ab sos respectius sous. Lo rey partí loego al Escorial y, ab axò, sens passar a Madrit, bé que·[e]s diu que passarà a Madrid en breu, ahont se farà la entrada del embaxador del emp[era]dor de Marruecos pública y serà bona funcció.

En esta se han comensat las oposicions del segon canonicato y se acabaren las del primer, ab tant silèncio de la terna que quedan confusos y se espera saber-o claram[en]t per Madrit. Sols he·pogut olorar que Capdevila tingué molts vots y no ho admiro perq[u]e, a·més, de sos relevants mèrits, desempenyà com cap sas respective[s] funccions. Brunes tingué molts vots y si los uns dels altres no se saberen avenir, temo que lo partit dels thomistas, que ho estaban, no’ls la agen pegada. Ab tot, la comuna és que capdevila va en primer, en segon Brunes y Matas lo tercer. Si per no saber-se avenir deurase contar lo últim en·primer y a·fes que ab poca rahó, perquè lo tal per lo que demostrà sols merexia ser habilitat, però té bon nom y bon partit y dels que guanyan, que és lo millor desempeño. Entretant posins la obed[iènci]a de d[o]n Fran[cis]co y germans, que a tots assaludo y des[itj]o servir com y en pregar a Déu lo g[uar]de a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s,

Bar[celo]na, juliol 15 de 1766

Teu Joan

[P.D.]: Al amich m[ossè]n Riumallo tantas expressions y que so seu de cor y que mània.

[P.D.]: Diga al s[enyo]r Magí Solsona que rebí sa carta y que li respondré y enviaré los papers y, perquè no vagen sols me aturo algun temps per pastar-o, qual present lo s[enyo]r baró se troba ocupadíssim ab cosas de Madrid y lo assaludo.