Fitxa de la carta

Amich y s[enyo]r: rebo la carta de v[ostra] m[ercè] de 18 8bre. y me alegro age estat de son agrado la mia resposta en renunciar gratis lo priorat a favor del seu germà, lo que v[ostra] m[ercè] pot anar adelantant, assegurant-li de que faré dita renúncia a la ocasió que li convinga. Lo escriurer-li jo que per los fruïts venuts que indubitadam[en]t me pertocan y q[u]e fes v[ostra] m[ercè] un progecte per la seguretat y cobransa, no vull jo dir-li assò perq[u]è lo seu germà se obliguia axís. Jo lo que vull dir és que, com v[ostra] m[ercè] és de dintre del ajuntam[en]t, sap lo camí per facilitar dita cobransa y que esta no sia ara ni de aquí a dos ni tres ni més anys no me importa, ni que assò vull servesca de allarch ni impediment per quant v[ostra] m[ercè] resolga convenient la promesa renuncia. Ja v[ostra] m[ercè] apunta un camí, que és lo de condonar algo més que un altre, però aquest per·lo present no’l judico convenient, majorm[en]t havent-i qui condona la mitat del deute, a més que és molt diferent lo que pot fer un secular respecte de un ecclesiàstich. En·assò ja·y podrem discorra després, sí per·lo present no pot tenir lloch la oferta de deu y fins a 15 per cent, com ja la·y tenia y tinch dexat a sas mans. Jo per lo molt desitjo servir a v[ostra] m[ercè] y son germà ne apuntaré un altre, però assò vage entre los tres. Tal vegada estaria a compta a v[ostra] m[ercè] y al seu germà que jo sedís tots mos crèdits a favor del seu germà, mediant tanta quantitat a favor meu ab tals y tals plassos, que faré cosa per son germà molt diferent de altre.

Si assò no·u judican pas convenient, que no·u pretench de altra manera, ja és lo medi regular de fer-o modo stabilito y suo tempore et loco, cobra cada·qual lo que li pertoca. Tamdem dich que, entretant que v[ostra] m[ercè] va disposant que lo seu germà se puga ordenar, podem nosaltres parlar-nos ab nostra antígua ingenuïtat y dir-me ab la matexa lo que vulla, que jo, tant de si com de no, convertir-nos en cedir dits fruits, no faltaré a·la paraula y, en baxar a rebrer sos acostumats favors a la ocasió que me avisarà y asseguro a v[ostra] m[ercè] que·[e]m complace molt y molt de haver vinguda esta ocasió de demonstració de mon verdader effecte. Basta ja de retificacions. Jo quedo seu. Saluts al amich Rumalló, que no’l olvido y quedo de v[ostra] m[ercè] pregant a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Berga, 19 de 1770.

Seu de cor,

Joan Baylina

[P.D.]: Si resolch escriurer al ajuntam[en]t li enviaré la carta, però no·u crech menos q[u]e v[ostra] m[ercè] ho judíquia convenient ab·lo afecte que v[ostra] m[ercè] sap.