Fitxa de la carta

Amich y dueño de ma major estimació: me alegro infinit de·la notícia me dona de d[o]n Anton Perelló ab d[o]na Therezeta. Penso que és bona boda per los dos y li estimo lo molt q[u]e v[ostra] m[ercè] ha cohoperat en est assumpto. Baldam[en]t que v[ostra] m[ercè], a imitació, fes lo mateix que me’n alegraria igualm[en]t. Per lo que mira a oferir al comú de Cervera per facilitar la cobransa de atrassos, ja sap que v[ostra] m[ercè] és mon protector y que, conexent lo Badó, no’l despreciem y, axís, v[ostra] m[ercè], tantegi y, si podem axir-ne ho envestirem. En orde a procurador v[ostra] m[ercè] és igualm[en]t dueño y execútia conforme millor li aparèguia y que sia un procurador que axís que vage cobrant las pencions, las hi entrèguia, que de eixa manera no se atrassaran y v[ostra] m[ercè] se retindrà lo que se ha servit adelantar y lo que sòbria so quedarà en dipòsit per cumplir y, si esto no bastàs, jo pagaré a v[ostra] m[ercè], que no es rahó ni vull que, a més del treball se li’n seguesca detriment. Jo li’n quedo lo més agraït y no me olvido de un amich verdader. Jo pensaba nos agueren vist quant passaren los señors Vilalbas a Cerv[e]ra, però una precisió no’m permeté lograr est gust y me serà precís que passat Nadal passar a Bar[celo]na y, tal vegada, de allí a Cervera. Ab tot jo so y seré de v[ostra] m[ercè] y mània, que en tot desitjo complaurer y, quedat a sa obed[iènci]a, prego a Déu lo g[uar]de m[olt]s a[ny]s. Berga, 9bre. 24 de 1772.

B[esa] l[a] m[à] de v[ostra] m[ercè] son verdader s[ervi]dor y amich,

Joan Baylina

Amich y s[eny]or d[o]n Fran[cis]co de Niubó.