Fitxa de la carta

Sant Pere Molanta y febrer 13 de 1825

Querido d[octo]r d[o]n Baltasar: lo memorial se ha presentat al ajuntament y encara no ha resurtit efecte, sols se·ha sabut que entre ells ha agut algunas disputas sobre si las casas que se·fessen a·la part del Vilano camí de Vilanova impedirian lo vent a·las heras de aquella part y, axò, se miraba com a perjudicial al comú, però res hi·ha determinat per ara que jo sàpia. M[ossèn] Pere Joan Vidal per tot aquest mes ha·de tornar en eixa de Bar[celo]na y penso alas_horas sabràs alguna resolució. En quant als aniversaris que me dius, ja se celebraran tots a son temps. Si ab lo d[octo]r Pau Martorell feu lo últim finiquito me escriuràs. Si jo tinch de donar diners a ells o si ells me’n ha de donar a mi, pues no sé quant lo apotecari vindrà. Ja sabràs que lo Marsal fa ja temps que·[é]s a Franza. Ja ha estat un mes a París y ara se troba a Marsella y no sé quant se restituirà en esta en las presents circunstàncias y, així, diràs si est asumpto del Marsal per ara quedarà suspès fins que tòrnia o quin medi coneixes convenient practicar. En quant al tosino, res sé. Des·de que ets fora los teus masovers de Castellví tenen interdit posat que no poden acostar-se a casa y, aixís, ningun he vist y la Pepa me asegura que ningun se·ha costat a casa y, per lo tan, res sé del tosino y ningú me·ha parlat de ell. La Pepa estaba ja previnguda per·lo cas que li aguessen portat lo tosino. Lo noticiar-me luego y jo auria fet que lo tosino se matàs en casa tua, que fos conduït en la botiga com ab tu quedàrem y que las tuas jermanas ne participasen, però no ho he·practicat perquè lo tosino no ha vingut y la tua dona se entenen y no volen que jo entenga en las cosas tuas, perquè jo fas la tua voluntat y a ningú de ells los quadra això, perquè volen que, a pesar teu y de d[on]a Manuela, se cúmplia lo que las tuas jermanas volen de ser dispòticas y no poden disimular lo que·[e]t esperan la mort per ser-o. Mana a ton affecte y segur ser[vido]r,

Anton Malla, p[reve]re