Querida germana: selebro la salut de tots. Jo estich alguns dias·a indisposat, però espero que ara que som al bon temps me podré curar ab la ajuda de Déu.
Digas a la mara que·est correu escrich als regidors que li entrèguian las 30 ll[iures] que adelantí per quitar lo sensal, pues la primera terra del quinse ja á caigut y la auran cobradas. Si ý á saó o quant n’í aja feu plantar ollastres al Colomé Nou pues, axí, seran abansats quant se trènquia. La garnatxa que ás enbiat és molt bona, però jo no goso tastar-la perquè tinch mal de coll dias a. Si tenias ocasió de comprar fabas y pèsols tendres quant aniran barato y, tant las fabas com pèsols, los escaldaràs y faràs secar per nosaltres, que ja te pagarem lo treball. Una cosa y altre an de ser tendres y no bells. Enbia confitura de most y digas si as rebut per lo Àngel lo padàs de roba.
Lo s[enyo]r rector no á banut la sibada y ara ne traurem menos dinés. Diu q[u]e á banut los añells y que an balgut més de 25 ll[iures] y que ja tindràs llana per mitjas. Saludo a la·Serafina, Miguel y demés y prego a Déu te g[uard]e m[olt]s a[ny]s.
Bar[celo]na a 28 de abril de 1758.
Ton germà Escofet.
Para mi hermana Ana Escofet.