Fitxa de la carta

Estimada germana: per la tua me alegro que en comp[anyi]a de la mara y Serafina gòsias salut. Jo, a Déu gràcias, mantinc robustes, si bé que és tanta ma ocupació que podràs conèxer en què ab dos mesos no he vist sinó una tarda a Manuela y la noya, estant a una ora y mitja de distància, si·bé que es_pero anar a veurer-las dintre pocs dias.

Vetx lo que me dius que la mara bol fer la bolta grasa. Digas-li que no pènsia sinó en divertir-se y encomanar-se a Déu, pues algun dia procuraré a tenir-lo cuidado de compondrer la casa, quant Déu bulla que la abitem tots. Digas-li que faràs treballar a retabochs y còmpria fems per fer-í portar com y tanbé al Colomé, pues la casa si·no los remiendos precisos per avitar serà llàstima gastar-í perq[u]e tal·vegada se auría de desfer per pendrer la bona idea que conbinga.

Manuela y la noya pasan molta soledat, pues nosaltres estam distans y lo temps tant plujòs y fret no á permès q[u]e lo excelentícim enbiàs a sercar-los y dibertir-se en est re[a]l siti alguns dias.

Ayudam a donar moltas gràcias a Déu y a la nostra patrona del venefici que experimento en la salut, pues te aseguro que may abia treballat ab tanta fatiga y tant duradera y, no obstant, me trobo robust y àgil, que no·ý á dia que no fasa dos llèugas [sic] a peu, lebantant lo pla de est re[a]l siti.

Me é alegrat molt de veurer carta del cosí Xico y, pues lo temps és mal per recobrar digas-li q[u]e se tinga compta.

Servera me participa que té ajustat casament dobla ab mara y filla sens dir-me qui són ni què família y sentiría no fos igual. Aquí te remeto la carta de resposta, enbia-li segura.

Saludo a tots y abraso la mara que may he desitjat més que ara veurer-la. Déu bulla cumplir-nos lo desitx y te g[uard]e m[olt]s a[ny]s. Soto de Roma, a 23 de xbre. de 1766.

Ton germà q[u]e més te estima

Joan Escofet.

Hermana Ana