Fitxa de la carta

Cervera, mars 26, 1782

Amich m[ossèn] Ramon, no diga terra de godays a la·famosa Vall de Hebron, basta que pòrtia lo nom de aquella terra a·hont eran las dos covas y sónt vuy dia en què estat sepultats los set patriarchas. V[ostra] m[ercè], q[ue] se’m figura ara com un de ells, occupat en las primeras horas del dia en las alabanças del·S[enyo]r y en offerir-li sacrifici y després rodejat de obrers y traballadors, prèngau tot alegrement y no se fatíguea y, quant estaran a compòndrer la font, avise’m, que treballeríam alguna inscripció en llatí per·a esculpir en la pedra que se hauria de posar sobre la canal.

Rebérem lo bacallà que sembla bo y aguardam lo vestit quant vindra Petanàs. No serà costós lo joch de acedrez com v[ostra] m[ercè] se pensa, puig no crech pàssia de nou o deu lliuras y me és precís tenir-lo per quant Dou o altres vínguian. Ni he de tocar cap diner dels de·la paga, que tots los q[ue] porta Grases són en poder de Maria·Ant[òni]a, sinó dels pirlandos acadèmich dels que ja tenim concedida, g[ràcie]s a N[ostre] S[enyor], la racció de cent lliuras més cada any.

Avem tingut aquestos dias, especialment divendres y dissapte, grans avalls y alborots de estudiants, que arribaren a tanta bogeria com a arrencar al mitx del dia un edicte del jutge en què desterraba a alguns dels més senyalats en·las bullas y a embrutar-lo ab xisca, y a·fer exir per·força del col·legi als de·S[ant]a Creu, que estaban detinguts allí per ordre del superior. Divendres a la·tarde prop de sis-cents marxaren a dos filas ab banderas fetas de mocadors i ramas de arbres a la Curullada y dissapte se arreplegaren tots los cursos y·facultats en lo pla de caputxins y des·de allí anaren a·presentar un memorial al s[enyo]r canceller, demanant revocàs las sentèncias donadas contra los culpats. Y, com los remetés al endemà per·la resposta, acudiren a buscar-la cent cincuanta y no lograr lo que volian, se han ausentat molts a peu y van marxant encara. D[eu] N[ostre] S[enyor] nos guard de plagas y que no osen fer-se càrrech de la rahó y de la subordinació que’s deu als superiors, però són noys y aquí se acaba y vol paciència y benignitat barrejada ab rigor apparent. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a·v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s

Son amich, Joseph Rialp