EPICAT

Fitxa de la carta

De Josep de Rialp i de Solà a Ramon Garriga i Vidal

Remitent
Rialp i de Solà, Josep de
Destinatari
Garriga i Vidal, Ramon
Data
29 de febrer de 1784
Origen
Cervera
Destí
Barcelona
Idioma
Català
Tema
Notícies
Temàtiques
carnestoltes, convalescència, ensenyament superior, espectacles, llibres, medicaments, salut, teatre, tramesa aliments, visita
Epistolari
Epistolari de la família Rialp
Fons
Llinatge Rialp
Signatura
ANC-420-T-575
Suport
Paper
Nombre de fulls
1
Mides
Foli plegat (21 x 30 cm)
Descripció física
La carta fa de coberta
Autoria de la fitxa
Natàlia Vilà

Cervera, febrer 29 de 1784,

Amich m[ossè]n Ramon, encara que confio que v[ostra] m[ercè], per la que vas escríurer al d[octo]r J[ose]ph Steve, haurà exit de tot cuydado en punt de la salut de Maria Antònia, ab tot, perquè estiga cert de que la sua indisposició no fou més de una friolera, ab aquesta asseguro a·v[ostra] m[ercè] que no fou més [que] un llauger mal de coll o inflamació de fauces y que, ab gargarisme y axerops de malgrana y semblants, se corretgí luego fent tant_solament dos dias de llit, de manera que, per los passats dias de carnestoltas, escondidament assistí a las comèdias castellana y llatina que, per los dias del dilluns i dimars de carnestoltas, se representaren en la aula de·la dels theòlecs en lo Col·legi de S[an]t Carlos. La llatina, per sa antiquitat, gravedat, puresa de·l’estil y nom del autor, qual és Plauto, que florí cerca tres-cents anys antes de Cristo S[enyor] N[ostre], y, per la proprietat de·lo trages y vivesa ab que la representaren los actors, donà tal colp com que la gent més separada per sa prefecsió de cosas de theatro, com vos, lo jubilat Daniel y d[octo]r Oms ne quedaren pasmats y dihuen que era cosa per representar-se devant del mateix Papa y en tots aquestos catedràtics se ha encès grans ganas de llegir al Plauto. Dels representants v[ostra] m[ercè] coneyx bé a alguns, com són Parrella, Sans, Banús i Revert. Lo s[enyo]r canceller ne quedà prendadíssim y vol que per S[an]t Joseph se represèntia en sa casa.

Las cortinas viroladas de aquell llit vell que tenim en lo cofre feren son paper per fer algunas túnicas, lo que feu lo sastre sens tallar ni malmetre res. Rebérem lo xocolate que és molt·bo y Miralpeyx, que saluda al s[enyo]r Marlet, portà ab la major puntualitat las quaranta-una lliuras y sous. Donarà també al s[enyo]r Marlet repetidas expressions de part mia.

Los Gavarrons se portan molt bé acudint ab molta puntualitat a tot lo que falta. La Munda se estigué aquí assí un dia i mitx. La Marieta del Mir ab la Layeta hy estigueren prop de vuyt dias. La Munda hy hauria estat també més, sinó que feya falta a casa. Las còpias del quadern del mètodo de Masdevall són ja en Anglesola y Carulla ja conformar-s’i. Lo d[octo]r Colom lo demanà des·de luego. Ara, dit s[enyo]r és en Vilafranca y luego passarà a eyxa. Sa posada serà en casa del s[enyo]r de Caramany. Assí Rojas, Vidal, Oliver ensalçan a las estrellas son descubriment. En Igualada los metges estan ja rendits a vista de la experièncias, perquè des·de que ell hy posà los peus, sols se’n han mort tres. En Cervera, se ha fet la proba ab trenta y tot bé. En Barcelona sabem que té contradicció, però de grat o de força tots se rendiran. La cugulada y verdum fan prodigis. La Maria Antònia saluda a v[ostra] m[ercè] ab tot affecte y expressió. Febrer crech que esta de apercebiment de boda y perçò no deu escríurer. M[emòrie]s a tots.

De v[ostra] m[ercè] amich y ser[vi]d[o]r, Rialp

Sembla que el teu navegador no té soport per visualitzar PDF. Pots descarregar l'arxiu a .