Fitxa de la carta

Anglesola, agost 20, 1786

Amich mosèn·Ramon, sabuda la sentència del jurisconsult que saepe de facultatibus suis amplius quan in his est sperant homines, no ha de causar ninguna admiració, que jo mateyx, que pochs correus antes estaba per·a voler dexar diners a altres, ara me trobàs jo sens creu, perquè, com se tenia per cert lo cobro dels diners que bestraguí per Anglesola y la de la partida que se dexà a d[o]n Pere, pensaba ab rahó que’n tindria prou, però després, retardant-se tots aquestos recobros per la difficultat de diners y fruyts que hy ha en aquestas terras, me obligaba açò a buscar prompte subsidi per altra part. Sobre tot açò y altres punts que necessitan de alguna reflexió escriuré llargament en ser a Cervera. Ara, lo que sobre_tot importa és tràurer la occasió de aquella casa. V[ostra] m[ercè] y lo s[enyo]r rector me’n feren a mi cas de consciència y ab motius jo he escrit la cart[a] temps ha en termes ben forts y ab resolució de péndrer qualsevol providència a fi de que se evítia tot offensa de·Deu N[ostre] S[enyo]r y perill de la salut eterna del proxim. Ara a·v[ostra mercè] los toca també (a mon pobre judici) de portar ab vigor la matèria, animar la fluyxedat dels altres y supplir-la en lo que pugan. Tal vegada seria molt bo que v[ostra] m[ercè], per medi de d[o]n Ignasi Dou, ja que d[o]n Ramon està ausent en Ripoll, se conferís ab lo s[enyo]r fiscal Serral de que és home recte y temerós de Deu y, pot ser que millor fos que lo s[enyo]r rector executés aquest pas, y a_las_horas informar-lo de boca de tots lo que està passant y supplicar-li un promte y efficàs remey, qual seria fàcil que ell donàs passant un ordre sech al batlle de Orta «que vista la presente mandase a fulana que dentro de veynte y quatro horas desocupase la casa &c i que no pudiese fijar su habitación más cerca de la iglesia de lo que lo son Gracia a Orta o a tanta distancia &c». Si v[ostres] m[ercès] coneyxen que convindria que jo escrigués a·d[o]n Ignasi avisin-ho, que ho fare, encara que estich cert que, si lo s[enyo]r rector se explica ab lo fiscal del modo dit, tenim cert lo tret.

Nosaltres arribàrem bons dissapte, feu vuyt dias, en qual dia·d[o]n Pere tingué un fort insult de turbació de cap y pèrdua de memòria, però, ab dos o tres sangrias clystery ac està ja bo, g[ràcia]s a·Deu, y llevat. Nosaltres demà acabarem, ab lo favor de·D[eu] N[ostre] S[enyor], la novena y dimars marxaríam, a no ser que, la cuynera, per aquella porta del balconera que hy ha en sala de detrás de·la casa, saltant-se’n la barra, nos caygué al corral y encara no’s trencà, gràcias a·D[eu], ni se espatllà cap os ni altre membre. Està molt cascada de cap, coll, espatlla y muslo y ab dos sangrias, ab que fins dim[e]cres lo més prompte no partirem. Assí hy ha grans y escandalosas desunions. V[ostra] m[ercè] hy pot remediar alguna cosa concordant en punt de la marmesora y convenint en dexar-ho a Massot. M[emòrie]s al s[enyo]r rector y al Pere, s[enyo]r Joseph, s[enyo]r Quirse y demés.

Son amich J[ose]ph Rialp

Amich R[everen]t Ramon