Cervera, setembre 4, 1786
Amich m[ossè]n Ramon: Molt bé me apar lo que v[ostra] m[ercè] me proposa en la sua llarguíssima, com la que de mi v[ostra] m[ercè] rebé. Ara escriuré en breus rallas, que no hy ha gayre temps. De aquells assumptos tractarem en altres.
Maria Antònia diu que Petanàs portarà a·v[ostra] m[ercè] lo següent viatge quatre parells de mitjas, una alba y dos gorras y que diga si res més ha menester. Vuy se esporgan·los noguers de la vinya, las buscallas seran llargas, lo demés bohïchs. També se ha comprat algunas cargas de xerri per·a femada, mesclant-lo ab lo pallot. Cuyda lo mateyx home que tenia Dalmases, és un tal Montiu prop de la rectoria, home de·bé y pagès intel·ligent, segons me han dit, y entre altres lo s[enyo]r rector, que’l té molt conegut. No ho fas menar a mitjas per ser poca la terra y, si cullim algunas quarteras de ordi, hauran de ser per lo rucardo que v[ostra] m[ercè] haurà de ocúrer de comprar, robust y valent, antes de·venir. Ja escriguí a Grases y respont que fara luego la·delegència. Encara no he pogut exir de S[ant]a Creu. No repària en fer del vi com Gualba, que en punt de aquestos negocis no hy ha com seguir los gats vells. Lo noy està bo y grasíssim y alegre en extrem. Rosa y Pere són a·Sitjas y a Vilafranca de a·hont tornaran per la muda de casa. Maria Ant[òni]a saluda a v[ostra] m[ercè] ab tot carinyo. Tenint dos perdius, haurem de baratar-ne alguna ab un perdigot. D[eu] N[ostre] S[enyor] g[uardi] a v[ostra] m[ercè] m[olt]s a[ny]s.
Son amich, Joseph Rialp
